Els greixos saturats no són el major problema (això sembla)

Fa uns dies que no actualitzo el blog perquè he estat bastant capficat en el projecte iMProve, però ja tocava publicar algun contingut nou, que últimament vaig fort i no s’ha de deixar passar la ratxa 🙂 Avui toca ampliar la secció de notícies que vaig obrir fa vora una setmana amb la notícia del dia mundial de la salut, el motiu d’avui: els greixos saturats i algunes “novetats” sobre les seves recomanacions.

La setmana passada sortia un article pel cardiòleg Aseem Malhotra a la revista BMJ revisant els “mantres” que hi ha al voltant dels greixos saturats i la mala reputació que van guanyar a partir dels anys 60-70 amb l’arribada d’Ancel Keys, l’estudi dels 7 països i i el moment clau del boom de l’agricultura industrial, on va començar el canvi de paradigma cap a una dieta majoritàriament composada per carbohidrats i proteïnes de fonts magres i amb una petita/moderada quantitat només de greixos, especialment reduïda en els saturats.

Sembla que aquest article ha donat la volta recentment ja que ha estat comentat com a notícia per alguns diaris espanyols o de parla hispana com El Mundo o La Prensa.pe i altres publicacions com llocs web d’hospitals, salut i relacionats amb la nutrició. De fet, José Mª Ordovás comentava també a El Mundo mig any enrere la seva visió sobre el tema i feia aquesta observació de que recentment sembla que el paradigma està canviant (haurà tingut alguna cosa a veure els moviments al voltant de la Paleo Dieta, Primal, nutrició ancestral, etc? aposto a que si).

Podeu revisar els enllaços adjuntats de les notícies anteriors per a veure una mica més d’informació, igual que l’article original del BMJ.

Jo m’he dedicat a traduir directament l’article original, que total per resums ja n’hi ha prou amb els anteriors 🙂 

…a partir d’aquí paraules d’Aseem

Observacions des del cor – Els greixos saturats no són el major problema

Els científics accepten universalment que els greixos trans -que es troben en molts tipus de menjar ràpid, rebosteria i margarines- incrementen el risc de patir malalties cardiovasculars a causa de processos inflamatoris. Però els “greixos saturats” són una altra història. El mantra de que els greixos saturats haurien de ser trets de la dieta per tal de reduir el risc de patir malalties cardiovasculars ha dominat els consells i guies de recomanacions nutricionals durant quasi bé quatre dècades.

Paradoxalment, l’evidència científica mostra que aquest consell ha incrementat els riscos de patir-ne. Més encara, l’obsessió dels governs amb els nivells de colesterol total, que han portat a sobre medicar a milions de persones amb estatines, ha desviat la nostra atenció cap al més egregi factor de risc de dislipèmia aterogènica.

Els greixos saturats han estat demonitzats des de l’aparició de l’estudi insígnia d’Ancel Keys, l’estudi dels 7 paisos, el 1970. L’estudi conclou que hi havia una correlació entre l’incidència en malalties coronàries i les concentracions totals de colesterol, que correlacionen també amb la quantitat de calories proporcionades pels greixos. Però correlació no implica causació. En qualsevol cas, es va advertir que millor retallar el consum de greixos totals al 30% de la ingesta diària recomanada i els saturats a no més del 10%. L’aspecte que sembla tenir més influència en el risc cardiovascular en el consum de greixos saturats és el nivell elevat de lipoproteïnes de baixa densitat transportadores de colesterol (LDL). Però tot i així, la reducció dels nivells d’LDL en sang aconseguits com a conseqüència de rebaixar l’ingesta de greixos saturats sembla ser específic a partícules grans, flotants (conegudes com tipus A), mentre que les que les més petites i denses (tipus B, més relacionades amb el consum de carbohidrats) són les que en realitat estan implicades amb el risc de patir malalties cardiovasculars.

Greixos saturats: innocents o culpables?

De fet, alguns estudis recents no han pogut suportar cap relació significant entre el consum de greixos saturats i el risc cardiovascular. En comptes d’això, s’ha trobat que els greixos saturats resulten protectors. La font de la qual provenen els greixos saturats pot ser important. Els lactis són proveïdors exemplars de vitamines A i D. Igual que existeix un vincle entre la deficiència de vitamina D i un significant increment de mortaldat per risc cardiovascular, el calci i el fòsfor podrien tenir efectes anti-hipertensius que contribuirien a reduir el risc cardiovascular. Un estudi mostra que altes concentracions en plasma d’àcid trans-palmitoleic, un àcid gras trobat majoritàriament als lactis, estava associat amb més altes concentracions de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL), concentracions més baixes de triglicèrids i de proteina C reactiva, nivells més reduïts de resistència a la insulina i menys incidència de diabetis en adults. La carn vermella és un altre font abundant de greixos saturats. El consum de carns processades, però no de fet de carn vermella natural, és el que ha estat associat amb malalties coronàries i diabetis mellitus, les quals es podrien explicar pels conservants afegits com nitrats i el sodi.

La notorietat dels greixos saturats està basada en el seu alt nivell energètic per gram (9 kcal per gram) en comparació amb la proteïna i els carbohidrats (4 kcal per gram aprox). No obstant, el treball del bioquímic Richard Feinman i del físic nuclear Eugene Fine en termodinàmica sobre l’avantatja metabòlica de diverses composicions de la dieta mostren que el cos no metabolitza els diferents macronutrients de la mateixa manera. Kekwick i Pawan varen conduir un dels primers experiments en obesitat, publicat al diari The Lancet el 1956. Comparaven diferents grups que consumien % de macronutrients molt diferents: 90% de greixos, 90% de proteïna i 90% de carbohidrats i van mostrar que la major pèrdua de pes es donava al grup que consumia la dieta alta en greixos. Els autors van concloure que “la composició de la dieta aparentava tenir un efecte més important que el de les calories ingerides”.

És realment una caloria una caloria? Funciona comptar calories? O quin efecte tenen sobre el cos és més decissiu que el simple valor calòric des d’un punt de vista de la termodinàmica? Enter the inflammation model?

La teoria de que “una caloria no és una caloria” ha estat recentment justificada per un estudi recent del JAMA que mostra que una dieta “baixa en greixos” havia resultat ser la que més decrement mostrava en termes de gast energètic, un perfil d’acids grassos desfavorable i més resistència a la insulina en comparació a una dieta baixa en carbohidrats i de baix index glucèmic. En els últims 30 anys als Estats Units la proporció d’energia consumida a través dels greixos ha decaigut del 40% al 30% (tot i que el consum total de greixos en pes es manté més o menys igual) però tot i així l’obesitat s’ha disparat.

Un motiu: quan treus els greixos, el menjar sap pitjor. La indústria del menjar ha compensat això reemplaçant els greixos per sucres afegits. L’evidència científica de que el sucre és un possible factor independent de risc de patir síndrome metabòlica (tot el conjunt de símptomes format per hipertensió, disglicèmia, triglicèrids elevats, colesterol HDL baix i perímetre de la cintura elevat) està creixent cada vegada més.

En generacions anteriors la malaltia cardiovascular existia majoritàriament en casos aïllats. Avui dia, dos terços de la gent que arriba a l’hospital amb diagnostic d’infart de miocardi pateix sìndrome metabòlica -però el 75% d’aquests pacients tenen concentracions “normals” de colesterol en sang. Potser això és perquè realment el colesterol total no és realment el problema?

L’estudi del cor de Framingham santifica el colesterol total com a factor de risc de l’arteriosclerosi, fent que les estatines esdevinguin la segona medicació més receptada als EEUU creant una indústria global multi-bilionària al voltant. Al Regne Unit vuit milions de persones prenen estatines regularment, en comparació als cinc milions de fa 10 anys enrere. Amb més de 60 milions de receptes d’estatines a l’any, és difícil demostrar qualsevol efecte beneficiós d’aquesta medicació respecte al risc de mort per malaltia cardiovascular comparada amb els efectes de deixar de fumar o intervenció amb angioplàstia primària.

Malgrat la creença popular de que l’alt colesterol és un risc significatiu de la malaltia arterial coronària, uns quants estudis independents sobre la població en adults saludables mostren que nivells baixos de colesterol total estan associats amb mort per causa tant cardiovascular com no-cardiovascular, indicant que un colesterol elevat no és un factor de risc en la població saludable.

Un estudi recent “del món real” amb més de 150.000 pacients que estaven prenent estatines mostra efectes negatius “inacceptables” -incloent miàlgia, desconfort gastrointestinal, alteracions del son i de la memòria i disfunció erèctil- en un 20% dels participants, resultant finalment en la discontinuació en l’ús de la medicació. Això desentona bastant amb els estudis previs de les farmacèutiques de que les estatines només reporten efectes negatius significants com miopatia o dolors musculars en només una de cada 10.000 persones.

 Un meta-anàlisi dominat i patrocinat majoritàriament per la indústria farmacèutica conclou que en un grup de risc reduït de gent entre els 60-70 anys que prenien estatines el nombre necessari per a tractar o NNT de prevenir una malaltia en un any era de 345. L’evidència més forta a favor de les estatines és en la prevenció secundària, on tots els pacients que han patit un infart de miocardi reben tractament amb la dosi màxima independentment dels seus nivells de colesterol, ja que les estatines mostren efecte anti-inflamatori o pleitropic (estabilitzarien la placa arterial). En aquest grup, el NNT és de 83 per a una mortalitat durant cinc anys. Això no vol dir que cada pacient se’n beneficii una mica sinó que 82 no rebran cap benefici de la medicació. El fet que fins ara cap altre medicació hagi mostrat beneficis en termes de mortalitat suporta la idea de que els beneficis de les estatines son independents dels seus efectes en els nivells de colesterol.

Medicació, on probablement un estil de vida adequat seria molt més recomanable…

Adoptar una dieta mediterrània després d’un atac de cor és com a mínim tres vegades tant poderós reduint els nivells de mortalitat com prendre estatines. L’estudi PREDIMED realitzat mitjançant proves controlades a l’atzar i recentment publicat va ser parat just després de mostrar que en gent amb alt risc aquest tipus de dieta mostrava un 30% de millora respecte a una dieta “baixa en greixos” en termes d’events cardiovasculars.

La farmacoteràpia pot pal·liar els símptomes però no pot alterar la patofisiologia. Els metges necessiten abraçar la idea de la prevenció així com la del tractament. Les majors millores en mortalitat i morbiditat han sigut no a causa de la cura personal sinó de la salut pública. És hora de trencar amb el mite del rol dels greixos saturats en les malalties cardiovasculars i revertir el mal fet pel consell a nivell nutricional que ha contribuït a la obesitat.

a partir d’aquí torno “a ser jo”

Comentaris

Que en aquest blog els greixos saturats són benvinguts, o com a mínim “no discriminats” en comparació amb els altres macronutrients suposo que ja és algo que s’ha notat. En posts anteriors ja parlava sobre això, molt especialment en el del Dr Mercola que, de fet, es repeteix bastant amb els comentaris d’en Aseem. L’estudi dels 7 països crec que el comento per sobre en el blog sobre na Denise Minger. Me n’adono que em repeteixo una mica, no sé diversificar! jeje.

Alguns col·lectius avui dia aposten per una dieta alta en greixos, moderada en proteïna i baixa -o molt baixa en carbohidrats- fins al punt en que es pot arribar a viure constantment en estat de cetosi. Mentre que això també ha estat durant molt de temps “contraindicat” i només usat en certs casos com a última opció per a control·lar malalties que responen a la dieta com els atacs epilèptics, durant molt de temps s’ha usat amb molt d’èxit per a perdre pes de manera relativament “fàcil” i sense passar fam, primer amb la dieta d’Atkins i avui dia ha pegat fort amb la Paleo Dieta en la seva versió “Low-carb” i d’altres variants.

De fet, hi ha certa evidència emergent de que aquest tipus d’alimentació podria allargar la vida imitant el procés de l’autofàgia, protegir el cervell de malalties neuro-degeneratives i fins i tot frenar el desenvolupament del càncer. Però no tot són flors i violes, ja que també pot tenir els seus efectes col·laterals especialment en els casos de gent molt activa a qui un esquema nutricional tant “catabòlic” potser no suporta les seves necessitats. Podríem treure tot un senyor debat d’això. En una altra ocasió.

Ok, ara podeu lligar tot això amb el post anterior del Dr Lustig i els sucres refinats (en excés, hauria d’afegir jo, ja que al final la dosi fa el verí) i si us heu decidit a prendre la píndola vermella, podeu començar per aquí.

Translate »