Perla
Perla del dia – Sobre els metalls, enzims i la metilació del ADN

Aprofitant que ahir publicava la entrada explicant què son els enzims, avui us deixo una perla que relaciona la activitat enzimàtica amb diversos tòpics vistos anteriorment al blog, principalment: metilació i epigenètica, però també amb temes crítics que intueixo arribaran aviat, com ara el potencial de reacció d’oxidació-reducció (redox) de l’organisme. De passada obrim un altre tòpic: els metalls pesats i de transició, poden representar un problema avui dia? Si entreu a la font de la perla podreu esbrinar força coses més sobre el rol dels metalls a la dieta.

Alguns d’ells són necessaris per al metabolisme però a la que ens passem de la dosi requerida, es tornen potencialment tòxics. Probablement els dos de més interès siguin el ferro (ja que la seva suplementació sol ser bastant indicada en anèmia, però caldria veure que realment sigui per causa d’anèmia ferropènica) i el mercuri (per tot l’enrenou que ha causat pel que fa al peix d’alta mar i els seus possibles nivells de toxicitat avui dia).  

Diversos estudis han establert una associació entre la metilació del ADN i els metalls del medi ambient, incloent el níquel, el cadmi, el plom i particularment l’arsènic. L’estrès oxidatiu pot ser un procés unificador alhora d’explicar aquestes troballes pel que fa als diferents metalls. Se sap que els metalls augmenten la producció d’espècies reactives d’oxigen de forma catalítica a través del cicle redox.

El dany oxidatiu sobre l’ADN pot interferir amb l’habilitat de les metiltransferases per a interactuar amb l’ADN, resultant així en una hipometilació dels residus de la citosina. A més a més, Takiguchi et al han demostrat que el cadmi inhibeix les ADN metiltransferases via inhibició no competitiva respecte al substrat del ADN. Aquesta troballa suggereix una possible interferència en la interacció entre l’ADN i els enzims implicats en la seva metilació.

En models animals, la hipometilació de l’ADN induida durant la gestació ha mostrat perturbacions en la funció i supervivència de les neurones del sistema nerviós central. Les alteracions de la metilació induïda pels metalls inclouen expressió aberrant de l’ADN i una activitat reduïda del glutatió, fent les cèl·lules més vulnerables a l’estrès oxidatiu.

La neurotoxicitat és un punt final comú pel que fa a l’exposició en excés a metalls. Fins i tot els metalls amb valor nutricional, com el ferro i el manganès, resulten neurotòxics en excés. Degut a que els escenaris de la vida real ens exposen a diversos d’aquests metalls a la vegada, hi ha una creixent necessitat de recerca pel que fa a la combinació de metalls i el seu impacte en la salut.

Finalment, hi ha certa evidència, que per ara resulta intrigant, de que l’epigenètica de l’exposició als metalls pot estar al darrere dels diversos efectes observats en fetus o durant els primers anys de vida pel que fa al futur desenvolupament de malalties. Els metalls pesats semblen alterar la metilació del ADN i els processos epigenètics que la regulen.

— “Metals and neurotoxicology (2007). Robert O.Wright and Andrea Baccarelli.”  Font original

Translate »