Ronda d’estudis científics – Vol.8 – Més sobre genètica i evolució

Aquesta setmana m’he topat amb un munt d’estudis i notícies sobre genètica i evolució. En part per un curs que estic seguint al Coursera sobre la matèria, i per altra banda per alguns dels tòpics que segueixo al fòrum del Dr. Kruse i coses que hem debatut al grup de Facebook Paleo Spain. Enjoy!

Sobre l’anèmia falciforme i les limitacions que pot suposar
L’anèmia falciforme és una malaltia genètica que afecta l’hemoglobina i pot provocar complicacions en situacions d’esforç extremes. Als Estats Units, la National Collegiate Athletic Association ha aplicat algunes polítiques restrictives que requereixen als futurs universitaris fer anàlisis que determinin si la pateixen per a poder entrar. Això comporta implicacions ètiques que l’estudi posa de manifest i re-planteja la possibilitat de revisar les normes. Aquest article sorgeix d’un mini-treball que havia de fer per a un curset de la plataforma Coursera sobre genòmica que estic fent ara mateix. Ja que me l’he hagut d’empassar, el comparteixo.

Estudi

Sickle cell trait testing and athletic participation: a solution in search of a problem?
Thompson, A. (2013). Sickle cell trait testing and athletic participation: a solution in search of a problem?. ASH Education Program Book, 2013(1), pp.632–637
Sobre la diversitat genètica de la raça Africana i l’evolució humana
Un altre estudi que vaig haver de consultar per al mateix curs. En aquest cas demanava anomenar dos tipus de variacions genètiques que expliquin per què certes malalties que són habituals avui dia en la nostra població no ho són tant a l’Africa. En aquest estudi fan un repas sobre la història de la seva evolució, els patrons de canvis genètics que han patit i menciona diversos tipus de mutacions que afecten la resposta davant malalties com la malaria, la tuberculosi, l’obesitat així com certes variacions que afecten la producció de la lactasa, la amilasa, el gust amarg dels aliments (que va sortir l’altre dia en un Sabies que?), etc.

Estudi

African genetic diversity: implications for human demographic history, modern human origins, and complex disease mapping
Campbell, M. and Tishkoff, S. (2008). African genetic diversity: implications for human demographic history, modern human origins, and complex disease mapping. Annual review of genomics and human genetics, 9, p.403
Es pot heretar la memòria?
El d’avui és un recopilatori curtet però m’ha semblat adient no barrejar-hi més tòpics. La pròxima setmana, amb més temps, el doble, que he de desfer-me de moltes pestanyes obertes del navegador… ja no em queda memòria RAM lliure! xD

Estudi

Parental olfactory experience influences behavior and neural structure in subsequent generations
Dias, B. and Ressler, K. (2014). Parental olfactory experience influences behavior and neural structure in subsequent generations. Nature neuroscience, 17(1), pp.89–96
Com emergeix la vida a partir de la materia?
Un jove xaval de 31 anys (mira, com jo!) ha revolucionat la comunitat científica amb una teoria sobre com la vida podria haver emergit, quelcom sobre el que s’han llençat diverses hipòtesis però no s’acaba de comprendre del tot (això ho vam veure per sobre en el trimestre de biologia). El paper és bastant infumable i la veritat no entenc gairebé res però té a veure amb algo així com que, segons les lleis de la física, la termodinàmica i el concepte de entropia, qualsevol forma de materia tendirà a reorganitzar-se eventualment de manera que doni lloc a nous estats de major dissipació d’energia lo qual prediu que en algun moment haurà d’emergir alguna mena de comportament intel·ligent per a seguir satisfent aquest principi… o algo així. El que està clar és que jo no m’he endut la mateixa part d’energia que la que s’ha endut ell… xD

Estudi

Statistical physics of self-replication
Engl, (2013). Statistical physics of self-replication. The Journal of chemical physics, 139(12), p.121923
Més sobre l’orígen de la vida
En cas que l’anterior fos cert, quan i com van aparèixer els primers organismes complexes? S’especula que podria haver tingut lloc fa uns 3 a 4 bilions d’anys, durant l’arqueozoic. En aquesta publicació els investigadors intenten recrear les condicions de l’oceà durant aquest període i demostren la possibilitat d’obtenir metabolits propis de les rutes metabòliques de la glucòlisi i de les pentoses fosfat sense la intervenció de una forma de vida prèvia, a partir de certes reaccions químiques possibles en aquell entorn, especialment vinculades al ferro.

Estudi

Non-enzymatic glycolysis and pentose phosphate pathway-like reactions in the plausible Archean ocean
Keller, M., Turchyn, A. and Ralser, M. (2014). Non-enzymatic glycolysis and pentose phosphate pathway-like reactions in the plausible Archean ocean. Molecular systems biology.
Sobre la doble funció de la retina: visió i percepció dels ritmes circadiaris
Per acabar, ja feia molt que no apareixien els ritmes circadiaris, oi? El d’avui només és un abstract que ens aporta més evidència de que els ulls no només tenen a veure amb la visió, sinó també amb la percepció del temps en relació amb el nostre entorn a través dels diferents espectres d’ona de la llum.

Estudi

Short-Wavelength Light Sensitivity of Circadian, Pupillary, and Visual Awareness in Humans Lacking an Outer Retina
Zaidi, F., Hull, J., Peirson, S., Wulff, K., Aeschbach, D., Gooley, J., Brainard, G., Gregory-Evans, K., Rizzo III, J., Czeisler, C. and others, (2007). Short-wavelength light sensitivity of circadian, pupillary, and visual awareness in humans lacking an outer retina. Current Biology, 17(24), pp.2122–2128
Translate »