Ronda d’estudis científics – Vol.9 – 100% intestí i microbiota

Un estudi que he revisat avui a arrel del debat sobre suplementació del hangout de Dietética Sin Patrocinadores, sobre els beneficis de la glutamina i la proteïna de sèrum (que mal sona! si de mi depengués acceptaba “suero” o l’anglès “whey” com a paraules de la llengua catalana…) en la permeabilitat de l’intestí, concretament en pacients de Crohn. Ja sabeu que acostumo a mirar la nutrició des de la perspectiva de l’intestí. Només és un abstract i no l’he pogut revisar a consciència però no crec que digui res descabellat, és quelcom que ja m’havia semblat llegir anteriorment.

Com a mínim, això és el que ha trobat aquest grup de recerca després d’experimentar amb 51 subjectes d’ambdós sexes amb cert grau de síndrome metabòlica durant 12 setmanes i amb ambdós tipus de cereals. És curiós perquè en tot l’estudi es va comentant que s’han anat observant certs canvis en algunes poblacions (Bacteroides i Clostridium) però que no ho han pogut correlacionar amb un nutrient en concret i que sospiten que poden tenir efecte altres factors de la dieta com oligosacàrids, aliments fermentats o fins i tot els greixos, i que, en general, no han trobat un canvi significatiu pel fet de consumir pa blanc o de cereals sencers. L’estudi té certes limitacions. Jo em quedo amb una perla que apareix al bell mig: “Moreover, different members of the microbiota do not operate in isolation but as part of the community that is known to possess a high rate of functional redundancy and cross-feeding among the species“

Aquest és de 1995 i ha plogut molt des de llavors en aquest camp però en tot cas fa una revisió interessant sobre el seu rol, i ja que me’l vaig topar, us el comparteixo.

Això ja està bastant establert a dia d’avui però aquest estudi de 2004 ens refresca l’impacte de certs carbohidrats prebiòtics com la inulina i els oligofructosacarids en la flora de l’intestí gros, el rol dels àcids grassos de cadena curta que generen i els seus beneficis, etc. Destaca la poca quantitat que cal per a obtenir-ne l’efecte desitjat.

Aquest ja el vaig compartir l’altre dia a través del blog però ja que la temàtica està girant al voltant de l’intestí, què millor que incloure’l aquí també? Ha sortit fa poquet i és potser el més interessant de llegir si aneu escassos de temps.

Fa temps que circula “la idea” extreta d’alguns estudis de que la caseïna derivada de diferents tipus d’animals poden diferir sensiblement i que la de tipus A1 (que sol ser típica de la llet de vaca que prenem habitualment) podria tenir certs efectes negatius com propietats pro-inflamatòries i fins i tot addictives degudes a una proteïna que s’allibera la beta casomorfina 7. L’últim cop que vaig revisar el tema semblava que la evidència és mixta, amb estudies a favor i en contra. L’abstract del d’avui ens comenta que sí sembla haver una diferència (en ratolins…) i que efectivament la A2 no mostra aquests possibles efectes negatius. La A2 sembla estar més present en certes races de vaques pardes que no són tant productives i en els derivats de la llet de cabra i d’ovella. No és fàcil de saber per al consumidor però en general té més nombres de consumir A2 d’aquests dos últims i de la ramaderia ecològica. Fins a quin punt és determinant? Ni idea… però certament, de vegades he notat que alguns formatges poden enganxar MOLT.

Amb tant d’estudi en anglès, per una vegada m’ha semblat adient buscar algun estudi en castellà per tal que ningú es quedi sense poder extreure’n alguna cosa bona del recopilatori. Aquesta publicació completa de la revista de gastroenterologia de Mèxic ens fa un resum de què és el microbioma en general i la microbiota en particular, el seu paper, etc. Més de lo mateix, però en intel·ligible!