Anatomia i fisiologia humana – El sistema nerviós central (I)

Introducció

En l’anterior entrada varem veure una petita introducció, des del punt de vista de la classificació, de les diferents parts del sistema nerviós. Posats a entrar en més detall de cadascuna de les seves parts, el blog d’avui es centra en una part específica: el sistema nerviós central  (d’ara en endavant SNC, per a simplificar).

Estructura bàsica del SNC. Clic per a veure en gran

Estructura bàsica

Des d’un punt de vista estructural i de més alt nivell a menys, podem dir que el SNC està format per dues grans parts: l’encèfal i la medul·la espinal.

A la vegada, hi ha una capa formada per tres membranes que protegeix l’encèfal, que són les meninges i, a nivell esquelètic, està protegit per dues estructures òssies: el crani i la columna vertebral.

Les cavitats d’aquests òrgans (en el cas de l’encèfal, els ventricles, i en el cas de la medul·la, el conducte ependimari) estan plenes d’un líquid incolor i transparent, que rep el nom de líquid cefaloraquidi, que té diverses funcions però que, principalment, permet l’intercanvi de diverses substàncies del medi.

Les meninges

Més concretament, les meninges són tres capes de teixit connectiu que revesteixen a la medul·la i l’encèfal: les meninges espinals i les meninges cranials, respectivament.

484px-Meninges-cat.svg

Des del punt de vista de les diferents capes, es divideixen en tres, ben diferenciades:

  • Duramàter La més superficial de les tres. És un embolcall gruixut i fort que cobreix externament l’encèfal. Està composada per una capa periòstica (ei, recordant lliçons passades d’anatomia) externa i una capa meníngia interna. Ambdues es troben separades entre si en nombroses localitzacions, originant dos tipus d’estructures especialitzades:
    • Envans durals – Es projecten cap a la cavitat cranial i separen parcialment diverses parts del cervell:
    • Estructures venoses intracranials
  • Aracnoide És la meninge mitja, és avascular (no té vasos sanguinis) i entapissada, sense arribar a fusionar-se amb la superfície interna de la duramàter, formant entre ambdues l’espai subdural, el qual conté un líquid que actua com a lubricant. Des de la superfície interna de la aracnoide es projecten unes fines trabècules que continuen amb la piamàter.
  • Piamàter És una membrana transparent, fràgil i fina que recobreix íntimament la superfície de la medul·la espinal i de l’encèfal. Entre la aracnoide i la piamàter es troba l’espai subaracnoide, que conté el líquid cefaloraquidi i vasos sanguinis.

Segons la Viquipèdia…

Bàsicament, les meninges protegeixen contra atacs químics: impedeixen l’entrada de substàncies i micro partícules perjudicials per al sistema nerviós i protegeix contra el dany neurològic, i protegeixen a nivell biològic: amorteixen els cops, lubriquen i alimenten les mielines gràcies al líquid cefaloraquidi (LCR).

Quant les meninges o al LCR hi arriben cèl·lules (com bacteris, virus, etc) o substàncies químiques (normalment per inoculació després d’un accident greu) es produeix un dany, ja sigui inflamatori o infecciós, que pot provocar meningitis, una condició perillosa que convé tractar ràpidament.

Un vídeo abans de continuar? 🙂

Segueix a la següent pàgina amb el líquid cefaloraquidi
Pàgines: 1 2 3 4 5
Translate »