Perla
Perla del Dia – Sobre la inexactitud de la ingesta energètica i activitat física reportades pels subjectes d’estudi

Llegint una interessant publicació sobre la problemàtica de fer servir la ingesta energètica reportada pels pacients (SREI de self-reported energy intake en anglès) com a mesura determinant en estudis científics, compartit per en Lyle McDonald al seu grup de facebook (Bodyrecomposition):

Com ja s’ha assenyalat, els estudis demostren consistentment que un gran nombre de subjectes registra una ingesta energètica molt menor a la real i, a més a més, sobreestima la despesa energètica derivada de l’activitat física. Això fa que sigui difícil reconciliar o posar en perspectiva el canvi notat en el pes (o la seva absència) amb l’esforç reportat pel pacient i pot influir en el judici clínic.
 
Per exemple, un estudi recent va concloure que el 45% de les dones embarassades registra una menor ingesta energètica a la real, que en alguns casos arriba a ser de 1194 kcal/dia, quan s’ha vist que el grup que registra correctament la ingesta habitualment reporta 2125 kcal/dia (McGowan et al., 2012).

— “Dhurandhar et al. (2015). Energy Balance Measurement: When Something is Not Better than Nothing.Font original

 

Reflexions

En resum, els diversos autors de l’article proposen abandonar l’ús de l’SREI com a eina emprada en estudis científics ja que el seu nivell de inexactitud és tant gran que resultaria inadmissible com a eina per a conduir recerca científica. Reconeixen la mancança d’eines millors i la dificultat d’obtindre aquesta informació en estudis grans sobre la població (més fàcil en el cas d’haver-hi pocs subjectes involucrats i controlats en laboratori, com en un RCT).

L’article m’ha recordat el que sol succeir també a la vida real i el caos que això comporta en la comunitat online. La gent, en veure’s frustrada en el seu intent de posar en perspectiva el que creuen que estan consumint i els resultats obtinguts (o la seva falta, com diuen molt bé els autors!) sovint es veuen impulsats a decantar-se per idees falses -o només parcialment certes- al voltant de la nutrició, com per exemple que en segons en quin tipus de dietes, pel mecanisme X Y Z que siguin, la ingesta energètica no importa, etc.

A l’article els autors apunten a la presa de fotografies o l’ús d’aparells que mesuren el nombre de masticacions o vegades que ens duem menjar a la boca com possibles estratègies a elaborar en el futur. En la meva opinió, és complicat i amb la disponibilitat d’eines online avui dia per a fer el seguiment nutricional, es podria tirar per aquesta línia com a una opció força decent.

I sobre això de les eines online per a fer el seguiment… més info en el futur 😉

Translate »