L’alimentació en el lactant

S’apropen els primers examens del tercer curs del Grau en Nutrició Humana i Dietètica i, com ja va sent costum, és hora de posar-se a fer resums al blog per a memoritzar conceptes. La qual cosa em permet, per un costat, digerir millor els continguts de les assignatures i, per l’altre, compartir amb vosaltres una mica d’informació rigorosa pel que fa a la matèria.

Crec que el camp de la nutrició aplicada al cicle vital serà d’interès per a qui vulgui conèixer una mica més sobre la nutrició en determinades etapes de la vida, aquelles que poden tenir requeriments excepcionals, com poden ser l’etapa lactant, la preescolar i escolar, l’adolescència, l’embaràs, la menopausa, etc.

En aquesta ocasió us vull portar un resum sobre l’alimentació en el lactant, així com alguns recursos que he anat trobant mentre feia la cerca per a l’estudi.

Introducció

newborn-216723_960_720[1]Durant els primers mesos de vida l’ésser humà és especialment vulnerable des del punt de vista nutricional.

A la gran velocitat de creixement i l’intens metabolisme que experimenta el lactant cal afegir que el seu organisme és encara immadur a diferents nivells com poden ser:

El 1982, el Comitè de Nutrició de l’Acadèmia Americana de Pediatria va definir tres períodes d’alimentació del nen:

  • Període de lactància
    Comprèn entre els 4-6 primers mesos de vida, durant els quals el seu aliment ha de ser de forma exclusiva la llet materna o les fórmules per a lactants.
  • Període de transició
    Abasta des del segon semestre de vida fins a l’any. En ell s’inicia la diversificació alimentària (DA) o alimentació complementària, introduint aliments diferents de la llet materna o la fórmula per a lactants.
  • Període d’adult modificat
    Té lloc des de l’edat preescolar i l’escolar fins als 7-8 anys d’edat. En aquest període el nen va adoptant una alimentació progressivament més semblant a la dels adults.

La nutrició en aquesta etapa, a més de cobrir les elevades necessitats d’energia i nutrients, pot influir en el desenvolupament i en la salut de l’individu a curt i llarg termini.

Nota
L’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana l’alimentació exclusiva al pit durant els primers 6 mesos de la vida del nen i continuar l’alletament juntament amb els àpats complementàries adequades fins als 2 anys d’edat o més.

Característiques fisiològiques del lactant

Funció digestiva

Placenta

Alimentació a través de la placenta

El pas de l’alimentació transplacentària (que travessa la placenta) del fetus a l’alimentació del lactant fora de l’úter matern suposa l’activació de nombroses funcions en l’organisme.

Encara que, en principi, els nadons a terme tenen una funció digestiva prou desenvolupada, durant els primers mesos tindrà lloc un lent procés de maduració de l’aparell digestiu que els permetrà adaptar-se al tipus d’alimentació variada de l’adult.

Característiques de la funció digestiva del lactant 

Boca

  • Reflex de succió des de la setmana 32-34 de gestació.
  • Absència de dents.
  • Escassa secreció de saliva fins als 2-3 mesos.

Esòfag

Estomac

  • El pH és menys àcid que en adults.
  • La capacitat de l’estómac augmenta de 10-20 ml a 200 ml al any d’edat.
  • Buidament gàstric és més lent en nens prematurs.
  • Secreció de pepsina i factor intrínsec (aquest últim en nivells baixos fins als tres mesos d’edat).

Intestí prim

  • Amilasa pancreàtica: secreció gairebé nul·la al naixement, baixa fins als 46 mesos d’edat, no s’assoleixen nivells de adult fins als dos anys.
  • Lipasa pancreàtica: nivells baixos fins als 612 mesos.

Intestí gros

  • Peristaltisme augmentat.
  • Presència de reflex gastrocòlic.

Funció renal

El ronyó del lactant presenta una baixa capacitat de concentració, és a dir, necessita més aigua per dissoldre una mínima quantitat de soluts. També està disminuïda la seva capacitat de reabsorció tubular i d’excreció davant d’una sobrecàrrega hídrica.

Aprèn més
Vas peix en matèria de fisiologia renal? Pots donar una ullada als apunts d’un dels primers cursos que vaig fer a través de la plataforma Coursera, sobre Introducció a la Fisiologia Humana.

%image_alt%D’aquesta manera, un augment en la ingesta de proteïnes pot conduir a un augment en els nivells d’aminoàcids sanguinis.

La degradació d’aquests aminoàcids dóna lloc a la formació d’urea i àcids no metabolitzats que requereixen aigua per a la seva excreció. 

Això podria desembocar en deshidratació i acidosi en el lactant.

Funció hepàtica

En el lactant el cicle de la urea està molt limitat i una aportació excessiva de proteïnes pot originar quadres de hiper-amonièmia.

La síntesi de cisteïna, taurina i carnitina (aprèn més sobre els aminoàcids) està disminuïda, per la qual cosa es recomana la seva incorporació a les fórmules infantils, especialment en les de prematurs (en la llet materna es troben en quantitat suficient). També està disminuïda la síntesi d’omega 3 i omega 6.

D’altra banda, hi ha una deficiència d’enzims en el catabolisme de determinats aminoàcids que poden originar efectes tòxics a nivell del sistema nerviós central. Aquests aminoàcids són la glicina, fenilalanina, tirosina, metionina, treonina, valina, leucina i isoleucina.

Sistema immune

%image_alt%

El calostre afavoreix la colonització de la mucosa intestinal sent aquests microorganismes protectors enfront d’agents infecciosos.

La capacitat d’absorció de macromolècules i antígens alimentaris pot ser més àmplia en els primers mesos quan l’intestí és encara immadur.

Sistema nerviós

El procés de maduració del sistema nerviós central també va marcant els diferents períodes de l’alimentació del nen. Fins als 4 mesos la maduració del sistema neuromuscular permet deglutir líquids.

Dels 4 als 6 mesos pot deglutir semisòlids i posteriorment adquireix la masticació. La sedestació (posició del cos estant assegut) a partir dels 6 mesos, i després la bipedestació, li permet distingir objectes, olors, agafar i manipular les coses i triar fins i tot aliments.

Requeriments nutricionals en el lactant

Els requeriments nutricionals dels primers mesos de vida s’han calculat en funció de la composició de la llet materna de dones que alleten els nens sans, és a dir, que mostren un nivell adequat de creixement i desenvolupament.

Sabies que
L’encèfal pesa uns 350 g en néixer i augmenta fins a 1.150 g en complir el primer any de vida.

S’admet que la llet materna és capaç de cobrir per si sola les necessitats energètiques fins als 6 mesos però a partir de llavors podrien establir-se carències en alguns nutrients. La Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició (ESPGHAN) estableix que l’alimentació complementària no s’introdueixi abans dels 4 mesos ni després dels 6 mesos.

No solament és important cobrir les necessitats d’energia i nutrients evitant carències i excessos, sinó que cal parar atenció al paper de la nutrició infantil en la prevenció de certes malalties cròniques en l’edat adulta.

Ingestes Dietètiques de Referència (IDR) per al nen entre 0-1 anys

0-6 mesos6-12 mesos
Calci (mg)250-500300-600
Ferro (mg)77-10
Iode (mcg)35-4045-50
Zinc (mg)3-55
Magnesi (mg)30-6060-85
Tiamina (mg)0,30,4
Riboflavina (mg)0,40,6
Equivalents de niacina (mg)46
Vitamina B6 (mg)0,2-0,30,4-0,5
Àcid fòlic (mcg)40-7060-90
Vitamina B12 (mcg)0,3-0,50,3-0,8
Vitamina C (mg)5050
Vitamina A (mcg)375-450375-450
Vitamina D (mcg)5-105-10
Vitamina E (mg)4-65-6

Cuervo, M., Baladia, E., Goñi, L., Corbalán, M., Manera, M., Basulto, J., et al. Propuesta de Ingestas Dietéticas de Referencia (IDR) para la población española. A FESNAD. Ingestas Dietéticas de Referencia (IDR) para la población española. Pamplona: EUNSA; 2010.

Aprèn més
Revisa els apunts de l’assignatura de bioquímica per a aprendre més sobre les vitamines i els minerals i què comporta la seva deficiència (o excés!).

Pel que fa a l’aigua, l’energia i cadascun dels macronutrients…

Aigua

La necessitat d’aigua en el lactant depèn de la quantitat que es perd per la pell, pulmons, excrements i orina, a la qual s’afegeix una petita quantitat necessària per al creixement. La capacitat renal dels lactants és menor ja que no tenen desenvolupada la capacitat de produir orina concentrada.

Les necessitats d’aigua en el lactant són aproximadament 150 ml/kg de pes. El National Research Council (NRC) recomana 1,5 ml d’aigua/kcal d’energia en ser aquesta la relació aigua/energia de la llet humana.

En la proposta de Ingestes Dietètiques de Referència (IDR) per a la població espanyola de la FESNAD de l’any 2010 es recull el següent:

  • Lactants 0 a 6 mesos: 100 a 190 ml/kg/dia.
  • Lactants 6 a 12 mesos: 800 a 1.000 ml/dia.

És important tenir en compte que tret que estigui exposat a una elevada calor ambiental o que pateixi pèrdues excessives de líquids per causes com febre o diarrea, el nen que pren lactància materna o fórmules artificials no ha de prendre aigua ni altres líquids de forma suplementària.

Sabies que…
El 80% del cos del lactant està format per aigua i per tant les necessitats d’aigua són proporcionalment majors que les de l’adult.

Energia

Els requeriments d’energia en el lactant són majors en l’etapa immediatament posterior al naixement i van disminuint progressivament durant el primer any.

Segons les equacions del FNBIOM, el GET (despesa energètica total) en nens de 0 a 12 mesos (inclou la despesa energètica per formació de nous teixits) es calcula de la manera següent:

  • 0 a ­3 mesos GET = (89 x pes [kg] ­100) + 175 kcal
  • 4 a ­6 mesos GET = (89 x pes [kg] – 100) + 56 kcal
  • 7­ a 12 mesos GET = (89 x pes [kg] – 100) + 22 kcal

Sabies que…
El 60% dels requeriments energètics del lactant durant el primer any de vida són utilitzats per l’encèfal per a la formació de membranes cel·lulars i la mielinització dels nervis.

Proteïnes

Les ingestes recomanades de proteïnes són majors en lactants alimentats amb fórmules adaptades que en lactants alimentats amb llet materna ja que les proteïnes de la llet materna tenen major valor biològic.

A partir dels sis mesos la quantitat de proteïna de la llet materna és inadequada i s’ha de complementar amb fonts addicionals de proteïnes d’alt valor biològic com, per exemple, carn o cereals.

El càlcul de la ingesta proteica en el lactant es basa en el dels alimentats a pit, és a dir: 2,2 g/kg/dia en els primers 3 mesos, que disminueix fins a 1,6 g/kg/dia als 6 a 12 mesos, no havent-hi avantatges si les aportacions són més elevats (Gil, 2010).

Greixos

Durant els quatre primers mesos de vida del greix ha de representar el 40 a 55% de l’aportació energètica i a partir d’aquesta edat, el 30 a 35%. L’àcid linoleic ha representar el 4,5 a 10,8% del valor calòric total i el linolènic entorn de l’1%, sent la proporció no inferior a 1:10 pel que fa al linoleic (Gil, 2010).

Hidrats de carboni

Són necessaris com aportació energètica i no es poden reemplaçar per un altre tipus de nutrients.

La lactosa és el disacàrid predominant sintetitzat per la glàndula mamària dels mamífers i proporciona doble quantitat d’energia sense elevar l’osmolaritat. És font de galactosa per a la formació de galactocerebròsids.

La sacarosa i la fructosa s’han de restringir en la mesura el possible per evitar que el nen mostri preferència pel sabor dolç.

Durant els quatre primers mesos els hidrats de carboni han de representar el 32 a 48% de l’aportació calòrica total i en arribar l’any augmentaran els requeriments fins el 55 a 60% (Gil, 2010).

Minerals

Cal parar especial atenció al ferro ja que pot donar lloc a deficiències. Tot i que la llet materna és pobre en ferro, la seva biodisponibilitat és molt elevada i pot cobrir les necessitats fins als 46 mesos. Les fórmules, però, han de ser suplementades. Les IDR són de 7 mg/dia en lactants de 0 a 6 mesos i 7 a 10 mg/dia en lactants de 7 a 12 mesos (FESNAD, 2010).

Vitamines

Els nens que reben lactància materna exclusiva sense una adequada suplementació de vitamina D o una adequada exposició solar corren el risc de desenvolupar raquitisme o dèficit de vitamina D.

És complicat establir quina és l’exposició solar adequada per a assegurar les necessitats diàries de vitamina D. S’estima que per a nens de raça blanca seria de 30 minuts a la setmana vestit únicament amb bolquer o de 2 hores setmanals totalment vestit i amb el cap descobert.

El problema és que aquestes recomanacions entren en conflicte amb les actuals guies clíniques per a la prevenció del càncer de pell, que recomanen no exposar a la llum solar directa
als menors de 6 mesos així com l’ús de cremes protectores, que redueixen la síntesi cutània de vitamina D. Per tot això, es recomana la suplementació amb vitamina D en dosi de 400 UI/dia (FESNAD, 2010).

N. del T. Personalment sóc una mica escèptic d’aquesta última recomanació, però ho deixarem aquí.

La lactància

baby-21167_960_720[1]La llet materna es considera l’aliment ideal per al lactant sa, nascut a terme, tal com es recull en l’Estratègia Mundial per a l’Alimentació del lactant i de l’infant petit (WHA55 A55 / 15, paràgraf 10):

La lactància natural o materna és una forma sense parangó de proporcionar un aliment ideal per al creixement i el desenvolupament sa dels lactants; també és part integrant del procés reproductiu, amb repercussions importants en la salut de les mares.

Com a recomanació de salut pública mundial, durant els sis primers mesos de vida dels lactants haurien de ser alimentats exclusivament amb llet materna per aconseguir un creixement, un desenvolupament i una salut òptims.

Com a estadístiques:

Sabies que…
A Espanya les xifres de lactància materna estan al voltant del 80%. A les 6 setmanes el 60,5% de les mares segueixen donant de mamar als seus fills. Als 3 mesos ho fan el 42,4%, i als 6 mesos tan sols el 23,6%.

Infografia de El Comercio Perú i Unicef, adaptada per prolactancia.

Infografia de El Comercio Perú i Unicef, adaptada per prolactancia. Clic per veure en gran!


Tipus de llet materna

La llet humana és un líquid dinàmic que evoluciona cronològicament, diferenciant la seva composició amb l’edat del nadó:

  • Calostre
    És la llet que es produeix des del naixement fins al 4t o 6è dia de vida. És pobre en greix sent-hi predominant el colesterol. Per contra, és rica en proteïnes (2,3%), amb IgA secretora, lactoferrina, oligosacàrids, factor de creixement intestinal i minerals.

  • Llet de transició
    Es produeix des del 6è al 15è dia de vida del lactant i té una composició intermèdia entre el calostre i la llet madura. En ella disminueixen les immunoglobulines i augmenta la lactosa, els lípids, les vitamines liposolubles i hidrosolubles.

  • Llet madura
    A partir de les tres setmanes. El seu contingut energètic és major (700 kcal/l). El 80% de la seva composició és aigua amb un contingut proteic de 0,9-1,2 g / dl (més baix que la llet de vaca, la concentració és 3,5 g/dl).

Lactancia Materna - Tipos de leche

Article original del diari El Mundo


Composició de la llet materna

El contingut de proteïnes és baix per a evitar la sobrecàrrega renal. El 60 a 65% del total proteic el componen les proteïnes del sèrum entre les que destaquen la lactoalbúmina i la lactoferrina. Fins al 40% de les proteïnes pot correspondre a la caseïna en forma de micel·les formades per caseïnat càlcic, fosfat, magnesi i citrat.

%image_alt%

Dues mostres de llet, una d’un pit ple i l’altra d’un al qual ja quasi ja no li queda llet. Viquipèdia, original de Breast milk: Colostrum, Foremilk and Hindmilk.

 A la llet humana també hi ha altres proteïnes amb funció protectora com la IgA secretora, lactoferrina i lisozima. Els nucleòtids són presents fins a una concentració de 70 mg/l.

La llet materna presenta també gran quantitat d’enzims que ajuden al lactant a digerir i absorbir millor i més eficientment els nutrients. A més, aquests enzims ajuden a suplir les mancances enzimàtiques típiques d’aquest període de la vida. Alguns exemples són l’amilasa làctia, la lipasa làctia, la lisozima, lactoperoxidasa, amilasa, etc.

faq-eb-2[1]Pel que fa als carbohidrats, la lactosa és el principal sucre (90%) que hidrolitza perfectament a glucosa i galactosa. La lactosa afavoreix l’absorció del calci i el desenvolupament del Lactobacillus bífidus i de la resta de la flora bacteriana intestinal. El 10% restant el componen oligosacàrids amb un important paper tant metabòlic com immunològic (fucosa, glucosamina, inositol, factor de creixement del Lactobacillus bífidus, etc.).

Els lípids o greixos aporten una gran quantitat d’energia (aproximadament el 50%) i s’absorbeixen bé, gràcies a l’acció de l’enzim lipasa. Són els components principals de les estructures de les membranes cel·lulars i participen en els fenomens oxidatius i de transport de colesterol.

La majoria són triglicèrids, encara que també estan presents fosfolípids, àcids grassos lliures, monoglicèrids, diglicèrids i colesterol. Els àcids grassos de la llet humana cobreixen les necessitats d’àcids grassos essencials.

Els predominants són els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (àcid oleic, palmític, linoleic i alfa-linolènic) i molt llarga (araquidònic i docosahexanoic), que són imprescindibles per al desenvolupament de la funció neural i “retiniana” (de la retina) i per a la síntesi d’eicosanoides.

Els minerals no es troben en quantitats elevades per evitar la sobrecàrrega renal. Les vitamines liposolubles i hidrosolubles estan en quantitat suficient per a la nutrició del nadó, exceptuant, com s’ha comentat anteriorment, la vitamina D.

Factors bioactius de la llet materna

A més dels macro i micronutrients en la llet materna, amb funció fonamentalment nutritiva, hi ha uns components anomenats bioactius que actuen com a mediadors del creixement i de la diferenciació dels teixits i també com a factors de defensa com antígens i agents infecciosos.

Alguns dels principals factors bioactius són:

Agents antimicrobians

Els principals agents microbians en la llet materna són:

  • Lactoferrina
    Es tracta d’una proteïna quelant del ferro molt abundant a la llet materna. Una part d’aquesta proteïna no es digereix i arriba intacta al tracte gastrointestinal. Allí la lactoferrina inhibeix el creixement de patògens com E. coli gràcies a la seva capacitat de competir amb l’esmentat bacteri pel ferro.
  • Lisozima
    Presenta un efecte antibacterià per la seva capacitat per destruir els peptidoglicanos de la paret bacteriana. A la llet materna es troba en una concentració 5.000 vegades superior que en la llet de vaca.
  • Oligosacàrids
    Els oligosacàrids de la llet materna tenen un efecte positiu sobre el sistema immune mitjançant dos mecanismes:
    • Directe
      Actuen com a anàlegs dels receptors intestinals i els bacteris enteropatògenes els utilitzen com a diana per a la seva adhesió.
    • Indirecte
      D’una banda redueixen el pH intestinal que ajuda a inhibir el creixement d’alguns patògens intestinals i de l’altra serveixen com a substrat alimentari dels components de la flora intestinal. Algunes bifidobacteris gram positives, com Bifidobacterium bifidum, frenen la multiplicació de patògens com E. coli i Shigella.
    • Immunoglobulines
      La més abundant és la IgA secretora que produeixen els limfòcits en la llet materna. Exerceix com anticòs eficaç enfront d’un nombre de patògens entèrics i respiratoris.

Agents antiinflamatoris

Es tracta de compostos antioxidants, lactoferrina, factors de creixement epitelial, poliamines, inhibidors de proteases, citoquines i prostaglandines.

Agents immunomoduladors

  • Nucleòtids i citoquines (principalment TNF-alfa, interleukina IL-1beta, IL-6, IL-10, interferó gamma).
  • Leucòcits
    Estan presents en la següent proporció: neutròfils (40-65%), macròfags (35-55%) i limfòcits (5-10%). Els limfòcits són principalment cèl·lules T que presenten memòria immunològica. Els neutròfils i macròfags tenen activitat fagocítica.

Micronutrients

Es tracta d’aquells micronutrients que desenvolupen un paper fonamental en les principals vies metabòliques i en les cèl·lules de la funció immune com el zinc, el ferro i la vitamina A.

Diferències entre la composició de la llet materna i la de vaca

%image_alt%Hi ha importants diferències en la composició d’ambdós tipus de llet, motiu pel qual la llet de vaca s’ha de sotmetre a diversos processos tecnològics per poder elaborar a partir d’aquesta les fórmules infantils.

Aquestes són algunes de les principals:

  • El contingut en proteïnes i sals minerals és més gran en la llet de vaca que a la humana.
  • La fracció d’oligosacàrids és més elevada en la llet humana.
  • A la llet de vaca és inferior el contingut d’àcids grassos essencials i àcids grassos poliinsaturats de cadena molt llarga, com l’àcid araquidònic i l’àcid docosaexahenoic.
  • A la llet materna l’àcid palmític es troba preferentment esterificat en la posició 2 de l’triglicèrid, la qual cosa permet una major disponibilitat del greix i del calci i al mateix temps evita el restrenyiment.
  • En funció del tipus de vitamines, la concentració és més elevada en un tipus o un altre de llet. És ressenyable que les vitamines antioxidants com la C i E són significativament més elevades en la llet de la dona.
  • Els factors bioactius són més abundants en la llet de dona.

Recomanacions en la composició de les fórmules per a lactants

NutrientLlet materna madura per 100 mlFórmula d’inici per 100 ml (per 100 kcal)Fórmula de continuació per 100 ml (per 100 kcal)
Energia (kcal)7560-7060-80
Hidrats de carboni (g)74,8-9,5 (7-14)5-10 (7-14)
Lactosa (g)6-6,5> 2,38 (> 3,5)> 1,26 (> 1,8)
Proteïnes (g)0,9-11,2-2,04 (1,8-3)1.6-3,24 (2,25-4,5)
Seroproteína / caseïna60/4060/4020/80
Greixos (g)4-4,52,72-4,42 (4-6,5)2,37-4,68 (3,3-6,5)
Àcid linoleic (g)0,7-1,30,2-,82 (0,3-1,2)> 0,21 (> 0,3)
Sodi (mg)3213,6-41 (20-60)16,1-57,5 (23-85) *
Potassi (mg)6041-98,6 (60-145)54,6-132 (80-208) *
Calci (mg)34> 34 (> 50)> 63 (> 90) *
Fòsfor (mg)1417-61,2 (25-90)> 40 (> 60) *
Ferro (mg)0,5Suplement. ,34-1 (0,5-1,5)0,72-1,44 (1-2)
Recomanacions de la Directiva de la Comissió Europea (per 100 ml a concentració habitual i 100 kcal) * Recomanacions de la ESPGHAN quan no s’especifiquen per la Comissió Europea

Suárez V. et al. Actualitzación. Energía (kcal), vol. 75, pp. 60-70.

El contingut en proteïnes i sals minerals és més gran en la llet de vaca que a la humana.

Avantatges de la lactància materna

ud1-baby-696353_640Avantatges per al nen:

  • És nutricionalment superior a qualsevol altra alternativa aportant l’energia i nutrients necessaris en les quantitats apropiades.
  • És el menys al·lergogen dels aliments infantils.
  • Afavoreix un bon desenvolupament mandibular i dental.
  • Protegeix enfront de malalties de tipus agut com diarrea, infeccions de l’aparell respiratori, otitis mitjana, meningitis bacteriana, botulisme o infeccions del tracte urinari.
  • S’associa a efectes beneficiosos a llarg termini enfront de malalties de l’etapa adulta com la diabetis dependent d’insulina, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, limfoma, al·lèrgies i altres malalties de l’aparell digestiu.
  • La llet materna s’associa també a un major desenvolupament cognitiu i mental.

Avantatges per a la mare:

  • Reforça els llaços afectius mare-fill i disminueix la depressió postpart.
  • Augment dels nivells d’oxitocina, el que afavoreix la recuperació postpart.
  • D’una banda facilita la retracció dels músculs de l’úter que havien estat excessivament distesos durant l’embaràs.
  • D’altra contreu les cèl·lules musculars de l’úter ajudant a tallar l’hemorràgia.
  • Més rapidesa en la recuperació de pes causa de la despesa calòrica que suposa alletar.
  • Millora la remineralització òssia després del part.
  • Menor risc de càncer ovàric i de pit.

Altres avantatges:

  • Estalvi econòmic familiar en evitar la compra de fórmules artificials i altres accessoris derivats (biberons, esterilitzadors, termos, etc.).
  • Disminució de la despesa sanitària a protegir al lactant enfront d’infeccions.
  • Disminució de la despesa per absentisme laboral en ser menor el nombre de vegades que malalta el nen.

Eines útils
El web e-lactància és una eina molt útil per comprovar quins medicaments són o no compatibles amb la lactància.

 

Contraindicacions de la lactància materna

Tot i ser la forma d’alimentació d’elecció en el lactant, hi ha situacions de gravetat molt concretes en les que pot no ser l’opció més adequada.

Alguns casos són:

  • Galactosèmia del lactant.
  • Consum de drogues (heroïna, cocaïna) per part de la mare.
  • Malaltia materna greu de tipus orgànic o psicològic (cal valorar individualment la conveniència en determinats casos de psicosi o depressió greu en funció de la malaltia i els fàrmacs prescrits a la mare).
  • Consum matern de medicaments contraindicats. Alguns exemples significatius són els isòtops radioactius, els antimetabòlits i els anticancerosos.

Lactància artificial

brystmaelk-vs-erstatning[1]Les fórmules artificials estan reglamentades a nivell europeu per la Directiva 2006/141/CE.

Les alternatives a la llet materna per a les fonts proteiques són:

  • Proteïnes de la llet de vaca.
  • Aïllats de proteïnes de soja.
  • Hidrolitzats de proteïnes.
  • Proteïnes de la llet de cabra.

Sabies que…
La llet de cabra es va incloure com a alternativa al març de 2014 mitjançant el Reial Decretn 165/2014). Pot presentar reacció al·lèrgica creuada amb les proteïnes de la llet de vaca però, tot i així, podria resultar ser una bona alternativa per a intolerants a la lactosa.

Pel que fa als tipus de fórmula:

  • Les fórmules d’inici tenen l’objectiu de satisfer per si soles tots els requeriments nutricionals del lactant durant els 6 primers mesos de vida.
  • Les fórmules de continuació s’empren a partir dels 6 mesos d’edat juntament amb l’alimentació complementària.
  • Les fórmules especials estan elaborades especialment per a lactants i nens petits amb problemes o limitacions en els processos d’absorció, digestió o metabolisme.

Veiem cadascuna amb més detall.

Fórmules d’inici

1505078ga[1]S’utilitzen des del naixement fins als 6 mesos de vida i han de complir per si soles les necessitats nutritives del lactant.

La llet de vaca passa per una sèrie de modificacions que inclouen la disminució de la concentració de proteïnes, la substitució de part del greix lacti per greix vegetal i l’addició de lactosa i vitamines.

Opcionalment, depenent del fabricant, s’enriqueixen amb ingredients funcionals que poden resultar beneficiosos sobre el desenvolupament del lactant.

Alguns d’ells són:

Prebiòtics

Els prebiòtics més utilitzats en alimentació infantil són els fructooligosacàrids (FOS), galactooligosacàrids (GOS) i inulina. La utilització de prebiòtics resulta interessant ja que la pròpia llet materna presenta gran quantitat d’oligosacàrids prebiòtics.

Això ofereix avantatges de diferents tipus:

  • Immunològic: estimulació del creixement i proliferació de bifidobacteris.
  • Digestiu: regulen el trànsit intestinal.
  • Nutritiu: milloren l’assimilació de minerals com el calci i el magnesi.

Probiòtics

Són microorganismes vius que milloren l’equilibri de la flora intestinal. Alguns dels més utilitzats són Lactobacillus acidophilus, Lactococcus lactis o Bifidobacterium infantis. Encara que és necessari seguir investigant sobre ells, els principals beneficis que s’atribueixen als probiòtics són:

  • Prevenció i tractament de diarrees infeccioses.
  • Modulació del sistema immunològic.
  • Millora de la intolerància a la lactosa.
  • Acció protectora intestinal.

 

Àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga

DHAandEPA[1]Són importants en el desenvolupament del sistema nerviós central i de l’agudesa visual.

L’àcid araquidònic (AA) és l’àcid gras poliinsaturat de cadena llarga majoritari de la sèrie omega-6 en la llet materna i l’àcid docosahexaenoic (DHA), l’àcid gras poliinsaturat de cadena llarga majoritari de la sèrie omega-3.

Beta-palmitat

Agafada de Medicine Newbie

Agafada de Medicine Newbie

El 70% de l’àcid palmític de la llet humana està esterificat en la posició 2 o beta de la molècula, la qual cosa influeix positivament sobre l’absorció i digestibilitat tant de la fracció lipídica com del calci i del magnesi.

Actualment a algunes llets infantils se’ls afegeixen olis vegetals amb àcid palmític en posició beta per incrementar la biodisponibilitat del greix i el calci.

Altres ingredients funcionals inclosos en les fórmules artificials són: nucleòtids, alfalactoalbúmina, carnitina o taurina.

 

Fórmules de continuació

3633595ga[1]Les fórmules de continuació són aquelles que formen part d’un règim d’alimentació mixt, destinades a ser utilitzades a partir dels 6 mesos d’edat.

Igual que les fórmules d’inici poden estar enriquides amb ingredients funcionals. Hi ha un altre tipus de fórmules anomenades fórmules de creixement per a nens a partir de l’any d’edat.

Fórmules especials

Existeixen diferents fórmules adaptades a necessitats especials del lactant.

Les principals són:

Llets sense lactosa

En elles se substitueix la lactosa per altres hidrats de carboni com dextrinomaltosa, polímers de glucosa, sacarosa o glucosa. S’utilitzen quan hi ha intolerància primària o secundària a la lactosa.

Hidrolitzats de proteïnes i proteïnes vegetals

Solen ser fórmules elaborades amb proteïnes de llet de vaca predigerides (hidrolitzades) mitjançant enzims que tallen les cadenes peptídiques sent els productes resultants aminoàcids i oligopèptids amb poca al·lergenicitat.

S’empren aïllats de proteïna de soja enriquida amb metionina, ja que la proteïna de soja és deficitària en aquest aminoàcid. El nombre d’individus al·lèrgics ha augmentat considerablement durant l’últim segle, sent en l’actualitat la malaltia crònica més comuna.

L’estudi GINI (2011), finançat pel Govern alemany i independent d’interessos comercials, assenyala que les fórmules amb proteïnes hidrolitzades s’han mostrat eficaços en la prevenció, en poblacions de risc atòpic, sobretot de la dermatitis atòpica, que és la manifestació més comuna.

Aprèn més
Sobre la dermatitis atòpica i les fórmules parcialment hidrolitzades, de la mà de Beatriz Espin Jaime et. al, 2013, en castellà 😉

No es recomana utilitzar les fórmules de soja com preventives de les malalties al·lèrgiques. 

Hi ha estudis que associen l’addició de prebiòtics a la disminució del risc de dermatitis atòpica (per ex. Foolad & Armstrong, 2014) i fins i tot a altres manifestacions com l’asma o la urticària (alguns estudis, no tots, veure Osborn & Sinn, 2013). 

També s’ha trobat un paper moderat dels probiòtics en la prevenció de dermatitis atòpica i dermatitis atòpica associada a IgE en els lactants (Michail, 2009).

Sabies que…
Tot i que no són gaire coneguts, una alternativa amb bastant millor sabor als hidrolitzats de proteïnes de la llet de vaca són els hidrolitzats de proteïnes d’arròs.

 

Fórmules per a prematurs i nounats de baix pes

Els nounats amb pes en néixer igual o inferior a 1.500 g (especialment els de menys de 1.000 g) presenten complicacions en la seva alimentació ja que tenen una reserva escassa de nutrients,
deficiències per immaduresa i malalties greus i, però, uns requeriments elevats d’energia, aigua i altres elements nutricionals.

Les fórmules per prematurs han de presentar les següents característiques:

  • Assegurar una aportació adequada de nutrients semblant a l’últim trimestre de gestació.
  • Oferir macronutrients fàcilment absorbibles i utilitzables donada la seva immaduresa gastrointestinal.
  • Procurar un correcte desenvolupament del sistema nerviós central.
  • Aportar els elements necessaris per a continuar el desenvolupament de la funció digestiva i l’adaptació metabòlica i endocrina.
  • Intentar millorar els dipòsits de nutrients.
  • Evitar els efectes a curt, mitjà i llarg termini.
Fórmules anti-regurgitació

El reflux gastroesofàgic (MRGE) es defineix com el pas involuntari del contingut gàstric a l’interior de l’esòfag. En cas de regurgitació, una de les mesures més esteses és l’espessiment de la
llet, ja que s’ha demostrat clínicament que una major viscositat i densitat dels aliments redueix el nombre de refluxos. 

Com a espessidors s’empren la farina de llavor de garrofer i midó precuinat.

Normes de preparació de les fórmules artificials

  • Se seguiran les normes de reconstitució de les fórmules donades pel fabricant. En general es reconstrueixen afegint una mesura rasa per cada 30 ml d’aigua per obtenir la concentració recomanada.
  • És important recordar la importància del rentat de mans previ a la preparació. Els estris, biberons, tetines, etc., s’han de rentar a consciència i esterilitzar per al lactant de menys de 4 mesos.
  • El biberó ha de ser utilitzat a una temperatura de 37ºC i l’ideal és preparar-ho en cada presa, encara que pot ser conservat a la nevera unes hores, temperant-lo al bany maria fins a 37ºC abans de la seva administració.

Etapes en l’alimentació del lactant

A la introducció ja hem anomenat les tres etapes diferenciades en l’alimentació del nem. Anem a veure-les amb una mica més de detall.

Aprèn més
Amb aquest article de Wilson Daza i Silvana Dadán (2009) “Alimentación complementària en el primer año de vida” que pots descarregar en PDF.

 

Període lacti

alimentos-3-300x200[1]Comprèn des del naixement fins als 4-6 mesos (segons la ESPGHAN) o 6 mesos (segons l’OMS) en els que la llet materna o, si no les fórmules artificials han de constituir l’únic aliment del nen.

En la primera setmana el nombre de preses diàries oscil·la entre 6-7 augmentant des de 10 ml per presa el primer dia de vida, cap als 60-90 ml al final de la primera setmana.

Del 4t al 6è mes el nombre de preses diàries és de 4 a 6 entre 150-210 ml. El pediatre determinarà el moment de la introducció dels cereals sense gluten i de les farinetes de fruita.

Període transicional

menu-del-bebe-como-diversificar-su-alimentacion_89___Selected[1]S’entén per diversificació alimentària (DA), alimentació complementària o aliments de deslletament la introducció en la dieta del lactant d’aliments diferents a la llet materna o de fórmula.

Els nens haurien d’iniciar l’alimentació complementària als 6 mesos o poc després. Entre els 6-8 mesos aquests aliments s’han d’administrar 2-3 vegades al dia, arribant a 3-4 vegades al dia als 9 mesos, afegint aperitius nutritius 1-2 vegades per dia després dels 12 mesos.

La diversificació alimentària s’introdueix per motius nutricionals (la lactància exclusiva no és suficient per satisfer tots els requeriments nutricionals dels lactants i nens petits més enllà dels 6 mesos) però també adaptatius al seu desenvolupament neuromuscular i l’entorn familiar, social i educacional.

Es recomanen les següents pautes a l’hora d’introduir l’alimentació complementària:

  • Tota nova introducció d’aliments s’ha de realitzar per separat i en quantitat progressiva per comprovar la tolerància i perquè el nen s’acostumi als nous sabors.
  • És important no forçar el nen a menjar però sí que és aconsellable introduir a un horari regular de menjars que afavorirà la producció d’enzims digestius millorant el seu benestar després de les ingestes.
  • Evitar durant tota la infància l’excés de sal i endolcir els aliments (sucre, mel, sacarina, etc.). Tampoc s’han d’afegir picants, espècies i condiments forts i és convenient evitar els aliments molt salats com ara els vegetals en conserva, carns curades, pastilles de brou i sopes en pols.
Ordre aconsellat d’introducció dels aliments

En l’actualitat no existeix evidència científica que indiqui quin ha de ser l’ordre dels aliments a l’hora de introduir-los en la dieta del lactant. Tradicionalment, els factors que han influenciat l’ordre d’introducció dels aliments han estat el cost del mateix, l’acceptació per part del nen, la qualitat nutricional i l’al·lergenicitat.

Pel que fa a la al·lergenicitat, tot i que l’American Academy of Pediatrics recomanà en el seu moment retardar la introducció d’alguns aliments com els ous, el peix o la fruita seca; estudis posteriors no permeten concloure evidència entre la introducció d’aquests aliments complementaris i l’atòpia.

A continuació es recullen algunes consideracions respecte a diferents grups d’aliments:

Cereals

108220-2[1]L’edat d’introducció del gluten segueix sent objecte d’investigacióno està exempta de controvèrsia. Sembla que l’alletament és un factor protector per a la celiaquia i que el gluten no s’hauria d’introduir aviat (als 4-6 mesos), especialment si la lactància materna ja ha acabat.

Si l’alletament contínua, el risc de malaltia celíaca associada amb la introducció de gluten pot ser menor si aquesta té lloc després dels 7-8 mesos.

El contingut proteic dels cereals ha de ser baix, d’1-3 g/100 kcal (excepte els enriquits amb proteïna o derivats lactis). L’aportació de ferro ha de ser d’uns 12,5 mg/100 kcal.

Fruites

%image_alt%A nivell nutricional, els sucs de fruita contenen tots els nutrients presents en les fruites excepte la fibra dietètica. Són una bona font de vitamina C i si formen part d’un menjar poden incrementar la biodisponibilitat del ferro no hemo contingut en altres aliments vegetals.

No obstant això, el consum excessiu de sucs de fruites (siguin reals o suposats) disminueix la gana de els nens per altres aliments i pot ocasionar femtes soltes. Per això es recomana el consum de no més de 120-180 ml diaris de suc. També s’ha relacionat el consum excessiu de sucs amb problemes de creixement, alçada curta i obesitat.

No s’ha d’afegir sucre, sacarina o mel a les farinetes ni tampoc sal al coure les verdures.

Verdures

puree.476.jpg-20150309011812~q80,dx720y432u1r1gg,c--[1]Les verdures com espinacs, col, borratja i remolatxa poden ser causa de metahemoglobinèmia (síndrome del nadó blau) pel seu alt contingut en nitrats i és aconsellable retardar la seva introducció fins els dotze mesos.

Peix

i_love_seafood_bib-r807b77f922694d718a72d89b3ce6507f_zfe0o_324[1]El peix és una font important de proteïnes d’alta qualitat i de aminoàcids essencials. Sent una bona font de proteïnes, el peix blanc i el marisc són molt pobres en greixos, i el greix d’altres peixos (salmó, tonyina, sardines, arengada i verat) té una alta proporció d’àcids grassos polinsaturats de cadena llarga omega-3 que són importants per al neurodesenvolupament.

El peix blau «gran» (com el tauró, tonyina vermella, peix espasa i lluç de riu) s’introduirà a partir de l’any per tal d’evitar la toxicitat a causa del seu contingut en metalls pesats.

Ou

%image_alt%Els ous són recomanables a partir dels 6 mesos.

La seva introducció ha retardar-se fins als 12 mesos en nens amb antecedents familiars d’al·lèrgia al ou, introduint primer el rovell i més tard l’ou complet.

Llet

%image_alt%Es recomana la continuació de l’alletament fins als 2 anys o més. Si el volum de la llet humana és encara alt, no hi ha raons per introduir altres llets.

Per als nens no alletats es recomanen, a partir dels 6 mesos, 280-500 ml/dia de fórmula fortificada amb ferro si la seva dieta inclou altres aliments d’origen animal, i 400-550 ml/dia si no és així.

Per a nens no alletats, per sobre de l’any es pot utilitzar llet sencera no diluïda de vaca, 200-400 ml/dia si hi ha altres fonts d’aliments d’origen animal i 300-500 ml/dia si no n’hi ha

La llet de vaca no s’ha d’administrar fins, almenys, el primer any de vida a causa alta càrrega renal de soluts i al seu perfil lipídic no desitjable. 

Els dos productes de llet fermentada més comuns són el iogurt i el formatge. Poden introduir-se en l’alimentació complementària en petites quantitats a partir dels 6-9 mesos d’edat.

Noves tendències en alimentació complementària: Baby led weaning

En un parell de dies a casa teva a través d'Amazon

En un parell de dies a casa teva a través d’Amazon. Més detalls.

Un dels corrents actuals dins de l’alimentació complementària consisteix a oferir al nadó directament menjar en forma sòlida (sense passar per la transició del puré) combinant-ho amb la lactància.

Se li ofereixen trossos de menjar que el lactant pugui desfer a la boca o mastegar amb la geniva. El nadó usarà en primer lloc les mans i més endavant els coberts per portar els aliments a la boca, sent ell el qui decideixi la quantitat de menjar que desitja.

L’objectiu és que el nen s’integri a la taula familiar i, en la mesura del possible, que la seva alimentació coincideixi amb la de la resta de comensals.

Els principals avantatges d’aquest mètode són que estimula la curiositat del nen pel menjar, fomenta la seva independència i afavoreix la coordinació boca-mà.

No obstant això, també presenta algunes limitacions:

  1. Risc de carències nutricionals.
    Encara que es combini amb la lactància, a partir dels 6 mesos la llet materna o de fórmula resulta insuficient. Ens hem d’assegurar d’oferir al nadó els aliments adequats i en la quantitat suficient per cobrir els requeriments.
  2. Risc d’ennuegament si no s’ofereixen els trossos adequats.
  3. Exigeix una gran dedicació per part dels pares difícil de conciliar en molts casos amb els horaris laborals. El mètode resulta incompatible amb la forma habitual d’alimentació en la majoria de guarderies i escoles infantils a Espanya.

Període d’adult modificat

toddler275x250[1]S’aconsellen les següents pautes per a una correcta alimentació del nen entre 1 i 3 anys:

  • La dieta ha de ser equilibrada i variada en plats, sabors, textures, consistència i colors per aconseguir una aportació nutritiu òptim i al seu torn acostumar el nen a noves característiques organolèptiques.
  • L’alimentació s’ha de distribuir en 4 o 5 àpats al dia (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar). És important que en la mesura del possible els nens mengin integrats a la taula amb els adults.
  • En cas que el nen mengi a l’escola bressol s’ha de conèixer el menú per tal d’equilibrar la dieta amb els menjars realitzades a casa.
  • L’alimentació s’ha d’adaptar a les característiques familiars i econòmiques del seu entorn.
  • És important intentar evitar les conductes capritxoses i monòtones per no afavorir les preferències/aversions.
  • S’ha d’educar el nen en l’ús dels estris de la taula així com en la correcta masticació.
  • S’han d’evitar sempre els aliments processats (especialment els precuinats, snacks, pastisseria industrial, refrescs, etc.) i potenciar el consum d’aliments frescos.

Pel que fa a la distribució de l’energia d’1 a 3 anys de vida hauria de ser la següent:

  • Hidrats de carboni 50-60%
  • Proteïnes 10-15%
  • Greixos menys del 30%

En resum…

Al llarg del seu primer any de vida el lactant pateix canvis significatius tant a nivell físic com morfològic. La nutrició durant aquest període no només està encaminada a cobrir els requeriments energètics i nutricionals en aquesta etapa, sinó que a més és de gran importància ja que pot repercutir en la salut de l’individu en l’etapa adulta.

Es diferencien dues fases: la lactància, durant la qual el nadó rep com a únic aliment la llet materna, i l’etapa de l’alimentació complementària, que comença amb la introducció dels primers aliments no lactis. Més endavant (entre 1 i 3 anys) té lloc el període d’adult modificat.

En aquesta unitat es descriuen les característiques de l’alimentació durant aquestes etapes i les seves particularitats pel que fa a la composició nutricional. Es detallen especialment les diferències entre la lactància materna i l’artificial, així com els diferents tipus de fórmules artificials (inici, continuació i fórmules especials: sense lactosa, hidrolitzades, per prematurs o antiregurgitació, entre d’altres).

Pel que fa a l’alimentació complementària, s’indica l’ordre aconsellat d’introducció d’aliments tot i que en l’actualitat no existeix evidència científica que indiqui quin ha de ser el primer aliment complementari que s’introdueixi en la dieta del lactant.

 

 

Translate »