Alimentació en Etapa Preescolar i Escolar

L’etapa escolar i preescolar és d’interès nutricional prioritari ja que en ella es van instaurant els hàbits alimentaris propis. Els hàbits adquirits són difícils de modificar i posteriorment es reprodueixen en l’etapa adulta, influint en la salut de l’individu. Per això, l’alimentació en etapa preescolar i escolar és de vital importància.

Actualment el patiment de sobrepès/obesitat en la infància és també un tema d’interès sanitari prioritari ja que pot perjudicar greument la salut del nen, augmentant notablement el cost d’atenció sanitària de la població.

Els nens són, a més, un col·lectiu vulnerable des del punt de vista nutricional. En ells les necessitats de nutrients són elevades pel que fa a les necessitats d’energia que, d’altra banda, cada vegada són més baixes pel creixent sedentarisme. Les deficiències i desequilibris en l’alimentació poden fer-se més notables amb gran impacte en la salut present i futura del nen. Es tracta en aquest cas d’un organisme en creixement i formació i en ell els desajustos poden tenir conseqüències greus i en ocasions irreversibles.

Aquesta etapa es divideix en dos períodes: l’etapa preescolar que comprèn des dels tres fins als sis anys i l’etapa escolar que abasta des dels sis fins a l’aparició dels caràcters sexuals secundaris en la pubertat. Això succeeix al voltant dels 10-12 anys en la nena i els 12-14 anys en el nen, encara que poden existir variacions.

Nota
Com ja sabeu, totes les entrades de la secció apunts del Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Ciencies de l’Activitat Física i l’Esport estan extretes del material proporcionat per la Universitat Isabel I de Castilla. Els corresponents crèdits, doncs, a la universitat i a l’equip. La meva missió aquí només és traduir-los i aportar alguns enllaços extra com a material addicional d’interès per a qui vulgui aprofundir més.

Requeriments nutricionals en l’etapa preescolar i escolar

Tal i com ja hem pogut veure a la introducció, l’etapa preescolar i escolar és una etapa molt sensible a qualsevol mancança o desequilibri, ja que poden comprometre tant el creixement com el desenvolupament harmònic desitjable en els nens.

Els requeriments nutricionals s’han de plantejar de manera que no hi hagi possibles excessos o dèficits basant-se tant en les necessitats metabòliques basals com en l’augment del ritme de creixement i de l’activitat física.

Els nens requereixen aliments variats que proporcionin suficients proteïnes, energia, carbohidrats, greixos, vitamines i minerals per al creixement i el desenvolupament òptim.

És important assenyalar que el nen necessita prendre més nutrients en una quantitat menor de calories, ja que si prengués els mateixos aliments que els adults, podria portar a un procés d’obesitat. Si per contra consumís els mateixos aliments que els adults però en menor quantitat, l’aportació de vitamines i minerals seria possiblement insuficient sent aquest l’origen de malalties carencials.

Aigua

Children & Water (from Pixabay)L’aigua és el component més important del cos humà, representant aproximadament 2/3 del pes corporal en l’home i la meitat en la dona. En el lactant pot constituir el 75% del pes corporal, encara que aquest percentatge disminueix progressivament des del naixement a la vellesa. Aquesta reducció és més pronunciada durant els primers deu anys de vida.

El 2010 l’EFSA va establir com aconsellable per a nens de 2-3 anys 1300 ml/dia, de 4-8 anys 1600 ml/dia, de 9-13 anys 2100 ml/dia per a nens i 1900 ml/dia per a nenes, mentre que els adolescents de 14 anys i més es consideren com a adults pel que fa a ingesta adequada d’aigua (2.5 L/dia en homes i 2 L/dia en dones). Aquestes recomanacions coincideixen amb les Ingestes Dietètiques Recomanades de la FESNAD (2010).

La deshidratació suposa un risc especial durant la infància ja que, a més de presentar sistemes immunològics més febles, generalment els nens són més reticents a beure si no tenen set. D’altra banda, els nens en climes càlids són més susceptibles a xocs tèrmics per la seva major superfície de contacte amb l’exterior respecte a la massa corporal, menor taxa de sudoració, i major lentitud en la seva acomodació a la calor.

Fins que no s’aconsegueix l’edat de la pubertat, quan succeeix el dimorfisme sexual amb la diferent quantitat de greix corporal, la quantitat d’aigua és la mateixa en ambdós sexes. Una vegada que el noi i la noia adquireixen la seva característica composició corporal amb una major proporció de greix en la dona i també amb menor grandària corporal mitjana, el contingut en aigua i la quantitat d’aigua necessitada i ingerida és menor en el sexe femení.

Energia

Durant aquesta etapa l’alimentació ha de proporcionar l’energia i els nutrients necessaris per satisfer la reserva energètica que precedeix al brot prepuberal i tindrà en compte el creixement ponderoestatural (que el pes i l’altura corresponen a les estadístiques de normalitat per a l’edat).

Els requeriments d’energia poden classificar-se en tres components essencials:

  • El metabolisme basal
  • L’energia necessària per a l’activitat física
  • L’energia emprada per a la termogènesi

No obstant això, en el cas dels escolars, cal afegir una despesa particular que és el que es deu al creixement dels nens. Aquesta despesa suposa aproximadament unes 5 kcal/g de teixit augmentat i comprèn l’energia dipositada com proteïnes i greix, més la despesa de síntesi (proteica).

Human swimming - Wikipedia, the free encyclopediaEn relació a l’activitat física, és durant aquesta etapa en què freqüentment s’inicien en la pràctica esportiva. En aquests casos les aportacions energètiques han de ser majors per assegurar-nos que les seves necessitats estan cobertes.

Càlcul dels requeriments energètics

A partir dels tres anys d’edat les equacions per al càlcul de requeriments energètics són diferents segons el sexe, igual que els factors d’activitat física.

Segons el FNB-IOM, el GET (despesa energètica total) en nens de 3 a 8 anys (inclou la despesa energètica per formació de nous teixits) es calcula de la manera:

GET : 88,5 – (61,9 x [a]) + AF x 26,7 x [kg] + 903 x [m]) + 20 kcal

On: [a] és anys d’edat, [kg] és quilos de pes i [m] és metres de talla.

On: AF és el coeficient d’activitat física, que dependrà de:

  • AF: 1,00 si el nivell d’activitat física estimat és sedentària.
  • AF: 1,13 si el nivell d’activitat física estimat és lleugera.
  • AF: 1,26 si el nivell d’activitat física estimat és moderada.
  • AF: 1,42 si el nivell d’activitat física estimat és intensa.

El GET en nenes de 3 a 8 anys (inclou la despesa energètica per formació de nous teixits) i es calcula de manera similar però amb uns coeficients lleugerament diferents:

GET : 135,5 – (30,8 x [a]) + AF x (10 x [kg] + 934 x [m]) + 20 kcal

  • AF: 1,00 si el nivell d’activitat física estimat és sedentària.
  • AF: 1,16 si el nivell d’activitat física estimat és lleugera.
  • AF: 1,31 si el nivell d’activitat física estimat és moderada.
  • AF: 1,56 si el nivell d’activitat física estimat és intensa.

 

Macronutrients

Protein requirements fo children (from bundoo.com)Els macronutrients es classifiquen en proteïnes, hidrats de carboni i lípids. Els seus requeriments en l’alimentació preescolar i escolar són els següents:

Les necessitats de proteïnes es corresponen a la demanda de l’organisme per aconseguir un creixement adequat i per mantenir el seu contingut proteic, que als 4 anys arriba a un valor relatiu similar al del adult.

En l’etapa escolar, les necessitats de proteïnes són altes, ja que cal afegir una quantitat addicional a causa del procés de creixement, però relativament més baixes que en els dos períodes de
creixement entre els quals es troba (primera infància i adolescència).

Segons el Food and Nutrition Board (2005) per a nens entre 4 i 18 anys l’aportació de proteïnes ha de suposar entre un 10 i un 30% de la ingesta energètica total. Les proteïnes d’origen animal són molt més riques en aminoàcids essencials que les vegetals i han d’aportar aproximadament el 65% de les necessitats proteiques en el preescolar i el 50% en l’adolescent.

Les proteïnes poden ser el nutrient limitant del creixement durant la infància. D’altra banda, no és aconsellable que la ingesta de proteïnes superi el doble de les recomanacions ja que l’excés de proteïnes podria afavorir el desenvolupament de malalties com l’osteoporosi.

Nota
Cal tenir en compte que algunes circumstàncies fisiològiques, com l’exercici físic intens, o patologies com les derivades d’infeccions, febre o traumes quirúrgics poden augmentar les necessitats proteiques i energètiques.

KInds Nutrition (from foodnetwork.com)La principal font d’energia en la dieta l’han d’aportar els hidrats de carboni. La seva restricció extrema provoca greus trastorns metabòlics, sent l’infància juntament amb la vellesa les etapes més vulnerables a aquests trastorns.

Segons el Food and Nutritional Board (2005) l’aportació d’hidrats de carboni per a nens entre 4 i 18 anys ha de suposar entre un 45 i un 65% de la ingesta energètica. S’estableix una ingesta màxima limitada al 25% de l’energia total corresponent als hidrats de carboni simples. Els objectius nutricionals de la FAO/OMS (2003) són més restrictius i marquen una ingesta màxima limitada al 10% per als hidrats de carboni simples.

Pel que fa a la fibra, la ingesta adequada segons el mateix Food and Nutritional Board és de 25 g/dia per a nens entre 4 i 8 anys i 31 g/dia per a nens entre 9 i 13 anys.

Sabies que
A més de servir com a combustible i com a reservori energètic, els hidrats de carboni tenen altres funcions, com formar part de l’ADN i ARN i ser elements estructurals de les parets de les cèl·lules.

Children and Fish (from onsugar.com)El percentatge d’energia corresponent als lípids ha de suposar entre el 25 i el 35% de les kcal totals de la dieta, havent de procedir aproximadament el 10% dels greixos dels àcids grassos (omega) ω3 i ω6.

Hi ha estudis que adverteixen que el consum de lípids en nens i adolescents no ha de ser inferior al 30% de l’energia total ja que podria comprometre el seu creixement, la maduració òssia, així com l’aportació de vitamines liposolubles o de calci, ferro i zinc (N. del T. Com diria la Viquipèdia, es requereix cita aquí; penso que es refereix a Olson, 2000. En general, la majoria d’estudis mostren no gran impacte d’una dieta sensiblement inferior, per ex:  Nicklas et al., 2000)

A falta de major nombre d’estudis, a partir dels dos anys s’estableix una ingesta adequada d’EPA + DHA de 250 mg/dia en nens i adolescents de 2 a 18 anys (FESNAD, 2010).

Sobre el colesterol, és un component important de les membranes cel·lulars, és precursor en la síntesi de vitamina D i les hormones sexuals i intervé en nombrosos processos metabòlics.

Encara que és necessari, un consum excessiu no és desitjable i pot perjudicar la salut cardiovascular a llarg termini. Segons el National Cholesterol Education Program’s Expert Panel on Blood
Cholesterol Levels in Children and Adolescents, el procés ateroscleròtic es veu accelerat per la hipercolesterolèmia i comença durant la infància, per la qual cosa s’ha de disminuir en infants el consum de greix saturat, lípids totals i colesterol, perquè no superin la ingesta màxima aconsellada.

Segons el Food and Nutritional Board (2005) el consum de colesterol ha de ser tan baix com sigui possible dins d’una dieta adequada.

Reflexions

N. del T. Sé que això aixecarà controvèrsia entre els proponents de la dieta alta en greixos, però em mantindré fidel als apunts, particularment perquè ja no parlem de la població en general, sinó de la infantil, per la qual cosa si és incorrecte, restem a l’espera d’evidència clara que així ho indiqui.

La següent taula fa un resum de tot plegat:

Rangs de distribució acceptables de macronutrients AMDR (en percentatges d’energia [VET ] i objectius nutricionals (recomanacions)

Macronutrients

Rangs de distribució acceptables

Objetius nutricionals

FAO/OMS 2003

Nens 1-3 años

Nens 4-18

Adults

Greixos

30-40

25-35

20-25

20-302

n-6 AGP1 (àcid linoleic)

5-10

5-10

5-10

5-8

n-3 AGP1 (àcid α-linoleic)

0,6-1,2

0,6-1,2

0,6-1,2

1-2

Colesterol (mg/1.000 kcal)

Tant baix com sigui possible mentre es consumeixi una dieta adequada

< 1

Àcids grassos trans

   

<100

Àcids grassos saturats

   

<10

Hidrats de carboni

45-65

45-65

45-65

50

Sucres simples

Ingesta màxima limitada a <25%

<10

Proteïnes

5-20

10-30

10-35

12-15

1 Aproximadament el 10% del total dels greixos han de procedir d’àcids grassos de cadena llarga n-3 i n-6 (omega 3 i 6)

2 Per a dietes riques en àcid oleic (oli d’oliva) el rang superior pot arribar al 35% i l’aportament de greix mono-insaturat pot constituir el 20% de l’energia total (SENC 2011)

Fonts:

Food and Nutrition Board. Dietary Reference Intakes for energy, carbohydrate, fiber, fat, fatty acids, cholesterol, protein, and amino acids (2002/2005). Washington DC: The National Academy Press, 2005.

WHO/FAO expert pane. Diet, nutrition and the prevention of chronic diseases. WHO technical report series 916. Geneva. WHO:2003

Micronutrients

En aquest apartat, altra vegada, s’han considerat les Ingestes Dietètiques de Referència (IDR) per a la població espanyola de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició Alimentació i Dietètica (FESNAD, 2010).

Els requeriments de vitamines per a la població escolar es cobreixen adequadament amb les contingudes en diversos aliments dins el context d’una dieta equilibrada que assoleixi el valor energètic suficient.

Només en el cas de nens amb règims dietètics especials (malalts o vegetarians estrictes) podria ser necessari complementar la dieta amb suplements vitamínics. S’estableix una divisió entre els requeriments per a nens de 4-5 anys i de 6-9 anys.


Vitamines hidrosolubles

Les ingestes recomanades per al grup d’edat de 4 a 5 anys de tiamina, riboflavina i niacina són de 0.7 mg, 0.9 mg i 11 mg respectivament. Per al grup de 6-9 anys augmenten a 0,8 mg, 1,1 mg i 12 mg.

De mitjana, els nens i adolescents tenen aportacions adequats de vitamina C sobretot a través de sucs de fruites i begudes fruiters vitaminades. Les recomanacions són de 55 mg diaris en la infància.

La vitamina C està present en fruites (cítrics, maduixes, melons, pinya, plàtans i raïm), vegetals (cols de Brussel·les, espàrrecs i espinacs) i productes animals com ara carn, fetge i llet però la cocció i envasat dels aliments tendeixen a destruir la vitamina de la dieta.

Aprèn més…
Sobre les vitamines amb els apunts de bioquímica del blog, i mira quins aliments rics en cadascuna pots incorporar a la dieta amb la sèrie d’articles sobre els millors moments del dia per a prendre cada vitamina i mineral.

L’excés de vitamines hidrosolubles s’elimina per la orina i per tant, en general, un excés en el seu consum no és perillós, sempre i quan no sigui molt gran o perllongat en el temps.

Vitamines liposolubles

Aquestes vitamines són solubles en lípids i solvents orgànics. Per a una eficient absorció requereixen d’àcids grassos, de la bilis i enzims lipolítics del pàncrees i mucosa intestinal.

Casos d’especial consideració:

Vitamina A

La vitamina A exerceix funcions essencials en la visió, el creixement i el desenvolupament, el manteniment i desenvolupament del teixit epitelial, les funcions immunitàries i la reproducció. S’estima que uns 250 milions de nens corren el risc de patir deficiència en vitamina A. Es tracta de la causa més important de ceguesa en els països en desenvolupament. Les recomanacions en la infància són de 300-500 mg/dia entre 4 i 5 anys i 400-700 mg/dia entre 6 i 8 anys.

La hipervitaminosi A aguda, especialment en nens, es produeix quan té lloc en poc temps una ingesta d’una quantitat 100 vegades superior a la recomanada. Ocorre quan la dosi excedeix la possibilitat de captació per la Retinol Binding Protein (RBP) (Alarcón-Corredor, 2006) que és una proteïna transportadora que es combina amb la vitamina perquè aquesta passi de fetge a sang i pugui ser eliminada després pels ronyons. La hipervitaminosi A cursa amb hidrocefàlia aguda, agitació, vertígens, visió borrosa, nàusees i vòmits.

Vitamina D

En els nens, la manifestació més coneguda de la deficiència de vitamina D és el raquitisme. Aquesta malaltia produeix deformacions òssies, en particular de l’estèrnum, el crani i la columna vertebral.

En nens de 4 a 9 anys, es recomana una aportació de 5 mg/dia de vitamina D. Les últimes investigacions realitzades han posat de relleu l’existència de situacions carencials en més del 90% dels nens estudiats. Les investigacions realitzades a Espanya ia altres països han portat a l’IOM (2010) a establir les ingestes recomanades per a la vitamina D en 15 mg/dia en el cas de la població infantil.

El contingut en aliments no fortificats és baix, per la qual cosa cobrir les ingestes recomanades sense aportacions suplementàries o consum d’aliments enriquits resulta difícil.

Minerals

Els elements minerals exerceixen múltiples funcions essencials: regulen l’activitat de molts enzims, mantenen l’equilibri àcid-base i la pressió osmòtica, faciliten el transport a través de la membrana i mantenen l’excitabilitat nerviosa i muscular. En alguns casos formen part d’estructures i teixits corporals, com ossos i dents.

El calci representa aproximadament 1,5% del pes corporal total, trobant-se el 99% del mateix en l’esquelet i dents. La ingesta diària recomanades per a nens entre 4 i 9 anys és de 800 mg. Entre els 10 i 19 anys augmenta fins a 1300 mg. La recomanació més elevada en edats més avançades reflecteix el fet que la major formació d’os passa durant la pubertat.

Les últimes investigacions analitzant la implicació del calci en el manteniment de la salut i en la protecció enfront de diverses malalties, no només osteoporosi, sinó també malalties cardiovasculars o hipertensió han portat a marcar ingestes recomanades, atès que encara que fins aquest moment només es disposava de ingestes adequades orientatives.

A més de la ingesta de calci, l’exercici és també necessari per aconseguir el pic de massa òssia. Durant la infantesa i l’adolescència, l’exercici regular afavoreix l’acumulació de calci en l’esquelet de forma duradora.

Nota
La proporció de calci/fòsfor (Ca/P) ha de ser de 2:1. Si s’altera aquesta relació es poden produir trastorns del creixement. No obstant això, la proporció de Ca/P de les dietes actuals és inferior a 0,75.

D’acord amb l’enquesta NHANES 1999-2000, el 4% dels nens de sis a onze anys d’edat pateixen deficiència de ferro, sent la situació a Espanya similar. Les recomanacions per al ferro són de 9-10 mg/dia.

La deficiència de zinc dóna lloc a anorèxia, reducció del creixement i alteracions en la maduració sexual. També poden aparèixer lesions cutànies, pèrdua del cabell, ceguesa nocturna, curació lenta de ferides i deficiències en el funcionament del sistema immunitari, entre altres símptomes.

Investigacions recents també han posat en relleu la seva implicació en el metabolisme de la glucosa i el major risc de patiment de resistència a la insulina en escolars que tenen una pitjor situació en zinc. La ingesta dietètica de referència és de 10 mg/dia.

Pel que fa al fluor, hi ha evidències suficients per demostrar que hi ha relació entre la seva manca a la dieta i la càries dental. La prevalença de càries dental ha disminuït en els últims anys a causa de en part a la fluoració comunitària de l’aigua potable en moltes regions, a l’ocupació de fluor tòpic a les escoles i l’ús d’aquest element en aproximadament el 90% de dentífrics. El seu paper  és augmentar la resistència de l’esmalt al procés de desmineralització, estimular la remineralització, inhibir les reaccions de glucòlisi a la placa dental i disminuir la producció d’àcids.

En nens entre 4 i 5 anys la ingesta adequada és d’1 mg diari i el nivell d’ingesta màxima tolerable de fluor de 2,2 mg diaris. Aquests nivells augmenten considerablement entre els 9 i els 13 anys en què la ingesta adequada passa a ser de 2 mg diaris, i la ingesta màxima tolerable de 10 mg.

Reflexions

N. del T. L’addició de fluor a l’aigua, i el seu us nutricional en general, és bastant controvertit avui dia. Entre alguns dels motius, destaca el fet que pot reduir la biodisponibilitat del iode de la dieta, el que redueix l’activitat de la tiroides quan ambdues aportacions minerals no estan equilibrades. Val a dir que no està del tot clar la rellevància clínica d’això, cito un tros del resum de “Fluoride in Drinking Water: A Scientific Review of EPA’s Standards” (2006):

Els principals efectes endocrins de l’exposició de fluorur en animals d’experimentació i en humans inclouen una disminució de la funció de la tiroide, un augment de l’activitat de calcitonina, un augment de l’activitat de l’hormona paratiroïdal, hiperparatiroïdisme secundari, tolerància alterada a la glucosa, i possibles efectes pel que fa al moment de la maduració sexual. Alguns d’aquests efectes s’associen amb la ingesta de fluor que es pot aconseguir en les concentracions de fluorur a l’aigua de 4 mg/L potable o inferiors, especialment per als nens petits o per a persones amb alt consum d’aigua. Molts dels efectes podrien ser considerats subclínics, el que significa que no són efectes adversos per a la salut. No obstant això, treballs recents sobre desequilibris hormonals que freguen el llindar de la normalitat i productes químics disruptors endocrins, indiquen possibles efectes adversos per a la salut, o un major risc de desenvolupar efectes adversos, que podrien estar associats amb desequilibris aparentment lleus o pertorbacions en les concentracions hormonals. Es necessiten més investigacions per explorar aquestes possibilitats.

Sigui com sigui, el mateix article posa el llindar màxim en 4 mg/L.

 

Recomanacions dietètiques en l’etapa preescolar i escolar

El coneixement de les recomanacions dietètiques en l’etapa escolar és fonamental per als cuidadors tant a l’escola com a casa. Per a això es disposa de diferents eines educatives com poden ser les guies nutricionals.

Es considera que actualment l’educació nutricional dirigida als més joves s’ha d’enfocar mitjançant directrius dietètiques basades en aliments i en patrons de consum d’aliments.

Per aconseguir una bona alimentació en l’etapa escolar, cal que els pares, educadors i responsables de la seva alimentació tinguin bons coneixements sobre el tema. De faltar els coneixements, és difícil que la planificació/informació sigui adequada i per això resulten fonamentals les Guies Nutricionals (com per exemple la de la SENC, veure en PDF).

Aquestes guies tenen com a objectiu transformar tota la informació sobre la dieta en alguna cosa pràctica. Són una eina que ajuda a la població a seleccionar el tipus i la quantitat d’aliments per confeccionar la dieta òptima.

El 1992 es va publicar la primera piràmide d’aliments i el 2003 el Departament d’Agricultura dels Estats Units va desenvolupar la Piràmide de la Guia d’Aliments per a nens de 2 a 6 anys. Es tracta d’una adaptació a l’anterior piràmide, considerant les preferències alimentàries dels nens i els requeriments nutricionals específics d’aquesta etapa de la vida (http://www.mypyramid.gov/).

Veiem alguns exemples de “piràmides”:

Piràmide dels aliments dels Estats Units (USDA)

Imatge obtinguda de http://www.mypyramid.gov


 

Rombe de l’alimentació

Rombo de la alimentacion AESAN

Imatge adaptada del Flash Interactiu fet per l’AESAN.

Similar a la piràmide americana, destaca el Rombe de l’alimentació, realitzat pel Departament de Nutrició de la Universitat Complutense de Madrid en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, Igualtat i Política Social.

Es tracta d’una figura geomètrica en forma de rombe i dividida en 7 àrees, representant cadascuna d’elles un dels grups d’aliments, amb una àrea proporcional a les racions del grup que aconsellen consumir.

Amb el Rombe de l’alimentació com a base conceptual s’han realitzat diverses campanyes educatives, una d’elles, desenvolupada en forma de joc és el Nutralizer, programa disponible al web (http://www.madridsalud.es/nutralizer.swf).

En aquesta aplicació interactiva els nens poden introduir en una màquina els aliments ingerits en el dia anterior, per ser informats de les millores que s’aconsellen per als dies següents.

Un altre joc educatiu premi per a nens premi de l’estratègia NAOS és “A menjar” desenvolupat en col·laboració amb la SEDCA (Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació). El seu objectiu és afavorir l’aprenentatge per part dels nens dels avantatges d’una alimentació saludable i de la pràctica de l’activitat física.

 

Piràmide de l’Alimentació i l’Activitat Física

Pirámide de l'estratègia NAOS. Aprèn més en aquest PDF.

Pirámide NAOS del programa Perseo. Clic a la imatge per veure en gran. Aprèn més en aquest PDF.

 

Una altra iniciativa recent és la Piràmide de l’Estil de Vida Saludable per a nens i adolescents.  Es tracta d’una piràmide tridimensional, escalonada i truncada amb quatre cares i una base, inspirada en les piràmides dels maies:

  • La cara 1 reflecteix la ingesta diària d’aliments.
  • La cara 2 presenta les activitats diàries.
  • La cara 3 és una adaptació de la tradicional piràmide d’aliments, ajustades a les necessitats dels nens.
  • Finalment, la cara 4 es refereix a l’adquisició d’hàbits d’higiene i salut.

Piràmide de l'Estil de Vida Saludable per a nens i adolescents

Imatge agafada de González-Gross et al., 2012. En aquest document podeu veure cada cara amb més detall, així com a la guia interactiva disponible a EXERNET.

 

A la base es barregen missatges relacionats tant amb l’alimentació, com amb l’activitat física i esportiva.

Piràmide dels aliments SENC 2007

Un disseny educacional diferent, dirigit a població infantil, és l’esquema en forma de castell, amb estructura molt similar a la de les piràmides d’aliments, però intentant facilitar que capti l’atenció de la població infantil.


 

El castell de la nutrició

Requejo AM, Ortega RM. Tríptico: Alimentación infantil: Su alimentación no es un juego. Exmo. Ayuntamiento de Madrid, Concejalía de Sanidad y Consumo, Madrid, 1993

Requejo AM, Ortega RM. Tríptico: Alimentación infantil: Su alimentación no es un juego. Exmo. Ayuntamiento de Madrid, Concejalía de Sanidad y Consumo, Madrid, 1993 (i vist a la web de la UCM).


 

Distribució dels àpats al llarg del dia

La distribució d’aliments s’estableix en els nens de forma similar al que s’indica per a adults: convé realitzar quatre àpats distribuint el total de calories en 25% en esmorzar (junt amb el mig matí si s’escau), 35% menjar, 10% berenar i 30% sopar. En alguns nens, especialment els més petits, pot ser convenient fer una cinquena presa a mig matí disminuint la quantitat de calories en la resta dels àpats del dia.

Es considera que per a nens de fins a 6 anys, la mida de la ració equival, en general, a un 60% de la mida de la ració per a un adult, augmentant un 10% cada any fins als 10 anys d’edat. L’interval de pes per ració habitual indica, d’una banda, el rang d’edat i, per l’altra, la variabilitat individual. Els pesos es refereixen als aliments pesats en cru i sense deixalles.

A la següent taula es recullen les mides de racions recomanats per a adults:

Imatge obtinguda de: Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). Guia de l'alimentació saludable. Madrid: 2004.

Imatge obtinguda de: Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). Guia de l’alimentació saludable. Madrid: 2004.

 

Tornant el cas que ens ocupa, el dels escolars, la SENC proposa:

  • Lactis: 2-4 racions/dia
  • Fruites: > 3 racions/dia
  • Verdures i hortalisses: > 2 racions/dia
  • Cereals i llegums: 4-6 racions/dia
  • Carns, peixos i ous: 2 racions/dies
  • Dolços i greixos: consum ocasional

Pirámide SENC 2007 adaptada a la població infantil

Piràmide SENC 2007 adaptada a la població infantil

 

L’Organització Mundial de la Salut recomana un consum diari d’almenys 5 racions de fruites i/o vegetals al di,a que proporcionen els nivells òptims d’antioxidants en plasma per prevenir afeccions relacionades amb l’estrès oxidatiu.

 

L’esmorzar

Encara que l’esmorzar ha d’aportar el 20-25% de l’energia total, el 20-40% dels nens inicien la seva jornada escolar sense prendre’l, o bé ingereixen un esmorzar insuficient. Les raons són la manca de temps dels pares, la falta de gana d’aquest o perquè ell mateix ha de preparar el seu esmorzar.

El dejuni nocturn modifica la distribució dels substrats energètics. En disminuir les reserves de glucogen, l’organisme utilitza els greixos per obtenir energia i augmenta el nivell d’àcids grassos lliures. Per contra, l’esmorzar augmenta la secreció d’insulina, afavoreix la utilització dels hidrats de carboni, la lipogènesi i el predomini parasimpàtic.

Al no esmorzar es perllonga el període de temps en dejú, augmentant el risc d’hipoglucèmia. Això pot portar en si mateix una menor capacitat d’atenció i resolució de problemes, menor interacció social, menor capacitat física per a la resistència a l’esforç i major accidentalitat.

Alguns estudis associen un major percentatge de nens que esmorzen entre els obesos, respecte de la població de control. Això pot ser degut a un major nombre de picar durant el dia i al consum de snacks i aliments calòrics, però de baix valor nutricional.

Altres estudis han demostrat que les persones que esmorzen mostren una menor ingesta diària de greix, especialment si els cereals formen part de l’esmorzar. Això es deu probablement a que en augmentar la ingesta d’hidrats de carboni, es desplaça el consum d’altres aliments de major contingut gras (estaria bé tenir una cita aquí, crec que es refereix a articles com aquest de Cho et al. 2003, basats en resultats de l’estudi NHANES III).

Reflexions

Ok, sé que avui dia el tema de l’esmorzar si o no desperta alts nivells de controvèrsia i té a la “comunitat” bastant dividida, i que parlar d’hipoglucèmia a causa del dejuni prolongat, en subjectes sans i que gaudeixen d’un metabolisme energètic eficient (!), pot resultar una mica exagerat.

En el context dels adults, podeu llegir un parell d’entrades anteriors, fora de la secció apunts i sobre recents estudis científics, pel que fa a aquest tema: 

 

Recomanacions generals

Hi ha una sèrie de recomanacions per ajudar als pares a fomentar en els seus fills uns hàbits alimentaris adequats:

  • Proporcionar als nens una dieta variada, sent important el consum de fruites i verdures ja que aquests aliments solen ser origen de conflicte en aquesta etapa. Les dietes monòtones poden portar a desequilibris nutricionals tant per excés com per defecte.
  • Limitar la ingesta d’aliments dolços, fonamentalment derivats de pastisseria (incloent la rebosteria casolana), llaminadures, begudes ensucrades, etc. per evitar la dependència futura a aquests aliments.
  • Establir un patró de distribució de menjars, sent el mínim de quatre diàries, fent especial èmfasi en l’esmorzar ja que juga un paper destacat en l’alimentació dels nens en edats escolar i preescolar, així com en la dels adolescents.
  • Evitar el consum de begudes alcohòliques i tabac en nens i adolescents.

Sabies que…
Hi ha evidència que aquells individus que no van fumar abans dels 20 anys tenen significativament menor probabilitat de fumar a l’edat adulta. A més, s’ha constatat que el consum de tabac o excés d’alcohol per part dels pares, afavoreix el consum posterior en els fills i s’associa més amb un perjudici en els seus hàbits alimentaris i situació nutricional.

 

Activitat física en l’edat preescolar i escolar

ud-ninos-actividadL’activitat física regular protegeix contra l’augment de pes, mentre que els modes de vida sedentaris com l’oci inactiu (veure televisió, videojocs) l’afavoreixen. En relació amb la població infantil, el 89% dedica gran part del seu temps lliure diari a veure la televisió: un 45% ho fa d’una a dues hores al dia i un 21% de dues a tres hores al dia (Gil, 2010).

A més dels múltiples beneficis físics de la pràctica regular d’exercici en els nens hi ha altres psicològics i socials. L’esport millora el benestar psicològic i l’autoestima i fins i tot pot reduir els símptomes de depressió i ansietat. Contribueix al mateix temps al desenvolupament social dels joves integrant-los i establint formes de relació, tant amb els adults com amb nens de la seva edat.

En el pla intel·lectual, hi ha evidències científiques que tant l’activitat com la condició física poden estar associades a millors resultats acadèmics, especialment en el camp de la memòria, la resolució de problemes, la lectura i la relació de conceptes.

El mateix exemple donat pels pares és important ja que hi ha estudis que mostren que l’activitat física realitzada pels pares influeix en la realitzada pels fills.

El menjador escolar

Menjador escolar (imatge de Colegio Público Aldebarán)Com que cada vegada són més nombroses les llars en què tots dos cònjuges treballen i l’augment de famílies monoparentals, hi ha un nombre elevat de nens que reben el principal àpat del dia i fins i tot l’esmorzar de mà de sistemes d’alimentació col·lectiva, com poden ser menjadors o càterings de guarderies i escoles.

El menú del “menjador escolar” ha d’aportar al voltant del 30% de les necessitats energètiques diàries i s’ha d’ajustar a les necessitats de micronutrients essencials. Un exemple de composició del menú pot ser un primer plat a base de verdures i llegums, pasta o arròs; un segon plat de carn magra, peix o ous i unes postres lacti o fruita. La beguda ha de ser aigua i l’acompanyament, el pa.

No obstant això, no només tenen un important paper en el compliment de macro i micronutrients recomanats per a l’edat i sexe, sinó també per a l’adquisició d’hàbits i actituds alimentàries adequades.

Els requisits del menjador escolar són:

  • Els menús han de confeccionar adaptant-se a les recomanacions nutricionals en energia, macronutrients i micronutrients.
  • Els menús han de ser variats adaptant-se tant a la cuina tradicional com actual.
  • S’ha de procurar una presentació atractiva del menjar.
  • Cal incorporar tant a la cuina com al menjador la nova tecnologia alimentària, l’automatització i el control sanitari.
  • El menjador escolar ha de ser l’àrea d’introducció d’hàbits dietètics, higiènics i socials.

A Espanya s’han realitzat alguns estudis a nivell nacional per analitzar els hàbits alimentaris de la població infantil. L’estudi Paidos (1984), RICARDIN (1992), l’estudi enKid (1998-2000) i el CSN (2002) en una mostra representativa de 11.810 nens i adults espanyols, ens ofereixen una visió global de l’estat nutricional d’aquest col·lectiu.

Survey_logo_1Les enquestes nutricionals reflecteixen una progressiva disminució en la ingesta energètica en les últimes dècades, però amb un excessiu consum de greix, insuficient aportació d’hidrats de carboni (fonamentalment complexos), escassa aportació de fibra i en ocasions, insuficiència de micronutrients.

(N. del T. Cal tenir present, tal i com ja hem vist abans al blog, que la majoria de persones reporta una ingesta energètica molt per sota de la real, veure per exemple aquest article de Areco et al. 2011 que toca el tema a la introducció).

El concepte de dieta mediterrània desenvolupat en els anys 50 per Keys i Gran s’ha anat allunyant de l’ideal teòric en el col·lectiu de nens i adolescents principalment. El perfil alimentari actual expressa en general un elevat consum del grup de carns, juntament amb consums insuficients de cereals, verdures i llegums, en comparació amb les aportacions aconsellats.

A Espanya la prevalença d’obesitat és del 13,9% i de sobrepès del 12,4%, sent del 26,3% la suma de la prevalença del sobrepès més obesitat. L’obesitat infantil representa un greu problema de salut pública i es considera factor de risc associat a una mort prematura a més d’incrementar el cost econòmic i humà en generacions futures.

La distribució geogràfica de la prevalença d’obesitat a Espanya en la infància i adolescència mostra una situació molt semblant a la descrita en la població adulta amb xifres més elevades a Canàries i Andalusia i més baixes al nord-est peninsular.

L’estratègia NAOS apareix en 2004 davant la prevalença de l’obesitat i la seva tendència ascendent i té com a objectiu principal la seva prevenció i control. Aquesta estratègia està interrelacionada amb l’Estratègia Mundial que va confeccionar l’OMS per a l’any 2005 i té un perfil d’implicació multisectorial, multidisciplinar i multifactorial que requereix de la participació d’amplis segments de la societat:

  • Família i comunitat
  • A l’escola
  • Sector privat
  • Sistema de salut

L’estudi Aladino realitzat en una mostra representativa de nens espanyols, dins d’una iniciativa patrocinada per l’AESAN, seguint les directrius de l’OMS, per conèixer la prevalença i condicionants de l’excés de pes en nens europeus, posa en relleu una incidència de sobrepès més obesitat en la infància que supera el 40% dels individus estudiats a Espanya.

Aquestes dades posen en relleu que la situació és preocupant i resulta urgent prendre mesures per frenar l’avanç d’aquesta epidèmia que compromet la salut futura dels nens.

Nota
Aquest últim paràgraf és un resum del que ja varem veure en una entrada anterior al blog, de l’assignatura de Nutrició comunitària, sobre l’Estat nutricional de la població espanyola.

 

En resum…

En les etapes preescolar i escolar les necessitats energètiques de nutrients són elevades amb respecte les necessitats d’energia, motiu pel qual s’ha de prestar especial atenció a la elaboració dels menús infantils, tant al menjador com a casa.

Amb l’objectiu de conèixer les bases per a aprendre a configurar aquests menús, en aquest capítol es mencionen diferents guies nutricionals que tenen com a model gràfic la piràmide dels aliments. És important tenir en compte a la hora d’interpretar les diferents piràmides que la mida de les racions durant l’etapa infantil equivalen generalment a un 60% de la mida de l’adult, augmentant un 10% cada any fins als 10 anys d’edat.

També cal considerar la adequada distribució dels menjars al llarg del dia, remarcant la importància de l’esmorzar, al qui correspon el 20 a 25% de l’energia total.

Per últim, destacar que és convenient durant aquesta etapa començar a instaurar uns hàbits adequats entorn de l’activitat física, ja que a més dels múltiples beneficis físics de la pràctica regular d’exercici dels nens, s’obtenen altres avantatges de tipus psicològic i social.

 

Mapa conceptual

Mapa conce

Quiz (Auto-avaluació)

La majoria d’assignatures del grau compten amb tests d’autoavaluació per a posar a prova els coneixements assolits a cada unitat didàctica. Aquí teniu el test de la unitat corresponent a l’entrada d’avui, per si voleu comprovar quanta cosa recordeu del que acabeu de llegir 😉

Auto-avaluacions de les assignatures del Doble Grau en NHYD i CAFD

Funcionament del qüestionari:

  • Consta d’un màxim de 20 preguntes a l’atzar
  • Tens 20 minuts per a completar-lo
  • Pots veure les respostes en acabat

Fes click al botó per a començar!

Translate »