Actualització de la Piràmide de la Dieta Mediterrània per la IFMeD

Durant els dies 6 a 8 de juliol va tenir lloc al Palazzo Lombardia a Milà (Italia) la primera conferència mundial sobre la Dieta Mediterrània, promoguda per la Fundació Internacional de la Dieta Mediterrània (IFMeD).

En aquesta conferència, que té l’objectiu principal de establir un compromís sinèrgic a nivell internacional i revitalitzar aquest estil nutricional i de vida saludable, es presenta un model revisat de la piràmide de la Dieta Mediterrània com a sana i sostenible.

Notícia principal vista a MeteoWeb, publicada el 8 de juliol de 2016 (veure article original) i ampliada de EFE Salud (veure original).
Programa del congrés en PDF aquí.

Sobre el Congrés Internacional promogut per la IFMeD

Per tal de revitalitzar l’interès mundial en la dieta mediterrània i aprofitant l’augment de la preocupació en matèria d’afers ambientals, la IFMeD ha llançat una proposta d’actualització de la piràmide de la dieta mediterrània.

Nou Infogràfic IFMeD per a una Piràmide de la Dieta Mediterrània sostenible

Nou Infogràfic IFMeD per a una Piràmide de la Dieta Mediterrània sostenible. Clic per a ampliar.

El principal objectiu és moure la percepció dels beneficis d’aquest model a partir d’un focus centrat, per una banda, en l’home, i per una altra en els beneficis per al planeta i els seus pobles. Aquesta proposta ha afavorit un diàleg interdisciplinari entre els científics i experts en nutrició, salut pública, ciència dels aliments, l’antropologia social, sociologia, la llar, l’agricultura, el medi ambient i el patrimoni cultural.

La finalitat és proporcionar una representació unificada de la Dieta Mediterrània com a model alimentari sostenible, i representatiu de tota la zona mediterrània, per a ser adaptat per a cada país al seu propi context i la seva pròpia cuina tradicional.

Espanya lidera el consum de peix

En front als 40 grams setmanals que consumeix Itàlia, per sota dels 60 g recomanats però tot i així superior a altres països Europeus i als Estats Units, Espanya se situa en primera posició en consum de peix (veure notícia a ElPeriódico de l’any passat), en part per qüestions de tradició i cultura culinària però també per factors com el preu i la disponibilitat del producte.

La professora Silvia Migliaccio, del Departament de Ciències de L’Esport i Salut Humana de la Universitat “Fòrum Itàlic” de Roma, diu:

En un context en què la dieta mediterrània es renova, i posant de relleu una component sociocultural fonamental, esdevé crucial tenir en compte, d’una banda la importància de recuperar les nostres arrels alimentaries, i d’altra banda, el canvi en l’estil de vida, cada vegada esdevé més frenètica. Per això, en relació amb el consum de peix i el nostre foment del mateix, podem considerar el peix en conserva un valuós aliat de la dieta mediterrània: combina els beneficis de la conveniència per part del consumidor i d’una composició nutricional comparable amb el del peix fresc.

La carn, en quantitats adequades, és part de la Dieta Mediterrània

Explica la Dra Elisabetta Bernardi, nutricionista de la Universitat de Bari:

“No cal oblidar que l’home és omnívor des de fa més de 10.000 anys i la carn, en les quantitats adequades, és part de la dieta mediterrània. És rica en nutrients i components bioactius importants, és particularment important en certes etapes de la vida: durant l’embaràs i la infància, per exemple, per garantir el desenvolupament cognitiu i el creixement del nen. Però també és valuosa per a aquells que practiquen esports o en la vellesa: és una font excepcional de proteïnes útils per al desenvolupament i per a la preservació dels músculs.”

També es va parlar dels llegums, que estan recuperant un paper primari en la dieta, fins a tal punt que l’assemblea de la ONU va declarar l’any 2016 com l’any dels llegums.

Laura Rossi, del Centre de Recerca per a l’Alimentació i la Nutrició (Roma), afirma::

Aquesta representa una oportunitat única per a fomentar una cadena alimentària que faci un millor ús de les lleguminoses, pels seus beneficis per a la fertilitat del sòl, el canvi climàtic i per combatre la desnutrició a nivell mundial.

Sobre sostenibilitat

L’investigador i Doctor en Medicina i Nutrició Lluis Serra, en una entrevista amb EFESalud, comenta que una de les principals novetats de la piràmide són els gràfics (que es poden veure a la segona cara de la piràmide tridimensional) que representen la importància d’accedir a productes locals, de valorar els sistemes respectuosos de producció agrícola, pesquera i de la ramaderia, i de preservar les receptes tradicionals i evitar l’impacte medi ambiental de la indústria i els transports.

Aprèn més
Amb aquesta publicació de lliure accés a Frontiers in Nutrition (Derni et al., 2015) sobre la Dieta Mediterrània i els seus patrons de sostenibilitat, on els autors sol·liciten la realització de més estudis per tal de determinar amb major grau de certesa el seu impacte beneficiós en el medi ambient, o aquest altre, en castellà, de Ángeles Carbajal i Rosa Maria Ortega (2001) “La dieta mediterránea como modelo de dieta prudente y saludable“.

Ah, podeu saber més sobre totes les piràmides hagudes i per haver en una entrada anterior al blog dels apunts de Nutrició i cicle vital sobre l’alimentació en l’etapa preescolar, i també sobre els patrons alimentaris de la població Espanyola dels apunts de Nutrició comunitària, que per cert, crec que hi ha noves dades de 2016.

Reflexions

Bé, realment no tinc gran cosa a dir pel que fa la piràmide revisada. Centrant-me molt especialment en el seu impacte beneficiós en la salut (que seria el que més em competeix) crec que, efectivament, la gran majoria de la població general es beneficiaria d’adoptar de manera fidedigna les recomanacions proposades.

Algun dia potser faré una entrada sobre el per què crec que hi haurà defensors i detractors (com de costum) de la piràmide i probablement, ambdós amb certa part de raó.

Sembla que hi ha una lleugera tendència a fomentar cada cop més el consum de verdures i fruita fresca per sobre de les fècules, o potser només ha estat casual. No heu notat com s’ha fet més petita la seva representació a la piràmide? Com a mínim pel que fa a la imatge, no tant en les seves recomanacions pel que fa a racions per àpat, que segueixen sent les habituals: tots els dies, als àpats principals. 

En tot cas, no hi vaig problema mentre es respecti els principis d’una dieta equilibrada (variada i ajustada als requisits energètics de la persona) ni crec que una possible pèrdua de representació a la imatge vingui donada, o estigui justificada, pels motius que proposen alguns dels proponents del seu us desaconsellat. Això em torna a fer pensar que tinc pendent una altra entrada sobre tot aquest tema i més. Potser la veieu en uns dies o setmanes, qui sap…

Tornant a la piràmide, personalment només hi trobo a faltar una referència a l’exercici de força en les recomanacions d’estil de vida saludable, que encertadament representen el cardiovascular, però hi faltaria aquesta segona component, per a obtenir un marc d’exercici òptim.

Si seguiu el blog, probablement ja esteu al corrent dels beneficis de l’entrenament de la força a tots els nivells, i en aquest sentit, recomano veure el següent vídeo del meu professor Carlos Medina Pérez sobre l’entrenament de la força en l’edat avançada, que vaig compartir just fa uns dies al Facebook del blog, per a fer-vos una idea.

Pel que fa als aliments i l’ús de peix en conserva per a intentar mitigar la seva manca a la dieta, recordar la posició de precaució de la EFSA/AECOSAN pel que fa al consum del peix blau i contaminació per metalls pesats. És el tema de sempre: altament nutritiu, però procurar rotar i no abusar-ne.

Llibres

Un dels propòsits de 2016 (sobre el que comentava que tinc pendent escriure) és anar substituint, de mica en mica, la majoria de continguts i referències a articles i llibres per d’altres 100% basats en l’evidència científica.

Deixo alguns llibres a l’atzar de les bibliografies de les assignatures del grau, ja que tampoc conec d’específics sobre la dieta mediterrània i que siguin 100% basats en l’evidència. En general segueixen el patró de la dieta mediterrània.

Recordeu que si adquiriu un llibre a Amazon a través del blog, li doneu el vostre suport.
I el “saber no ocupa lugar” 🙂

Tablas de composición de alimentos

Tablas de composición de alimentos

Carmen; Cabrera Forneiro, Luisa; Carbajal, Ángeles; Moreiras Tuni, Olga Cuadrado Vives

EUR 28,98

 

Translate »