“La depressió ens pot fer físicament més vells ja que pot accelerar el procés d’envelliment de les cèl·lules” -afirma la següent notícia publicada a la secció de salut del lloc online de la BBC.
Article original: http://www.bbc.co.uk/news/health-24897247 (estudi complet a ResearchGate)
Segons la notícia, alguns anàlisis de laboratori han demostrat que les cèl·lules de persones sota forta depressió o que ho han estat en el passat mostren símptomes clars d’envelliment. Aquestes diferències observables en la edat biològica, que té a veure amb l’anomenada longitud dels telòmers, no sembla poder ser explicada per altres possibles factors de risc, com per exemple si una persona fuma.
El descobriment ens arriba de part de la secció ‘Molecular Psychiatry‘ (psiquiatria molecular) de la revista científica online Nature i ha estat observat en més de 2000 subjectes.
Els experts ja sabien que la gent amb depressió està subjecte a major risc de patir malalties degeneratives vinculades a l’envelliment com el càncer, la diabetis i les malalties del cor, i això podria estar vinculat amb patrons de conducta poc saludables com l’abús de l’alcohol o el sedentarisme. Però ara els científics opinen que la depressió pot prendre un rol igualment important en les nostres cèl·lules.
Escurçament dels telòmers
La recerca, realitzada per Josine Verhoeven, de la VU University Medical Center dels Països Baixos, va reclutar 2.407 persones de les quals una tercera part patien forta depressió, una altra tercera part l’havia patit en el passat i la resta no n’havien patit mai. Els voluntaris varen donar una mostra de sang, d’on els científics varen cercar diferències en les estructures d’unes cèl·lules anomenades telòmers.
Els telòmers són una regió situada a l’extrem dels cromosomes que guarden el nostre ADN. La seva feina és frenar la pèrdua innecessària d’aquest apreciat material genètic. A mesura que les cèl·lules es divideixen, els telòmers esdevenen més i més curts. Per tant, mesurar la seva longitud pot servir com a indicador fiable de l’edat biològica cel·lular.
Nota: Curiosament fa poc que vaig escriure un post sobre el curs de genètica que estic fent al Coursera, que parla sobre tot això. Si és que tot està relacionat!!
Els resultats, com comentava, posen en evidència que les persones que havien patit depressió mostraven una longitud dels telòmers molt més curta, en general, que les persones que no n’han patit mai, i, a més, guarda proporció amb els nivells de severitat de la depressió: els més afectats mostraven menor longitud telomèrica. Verhoeven i els seus companys especulen que aquest escurçament podria ser degut a l’estrès que pateix el cos durant els episodis de depressió.
“Aquest estudi a gran escala proveeix convincent evidència de que la depressió està associada a envelliment accelerat mesurable en anys, especialment entre aquells que pateixen estadis més greus o crònics de depressió” -afirmen.
El que no queda clar és si aquest envelliment és realment perjudicial i si es pot revertir. Anna Phillips, experta d’Anglaterra per la Universitat de Birmingham ha investigat els efectes de l’estrès en la longitud dels telòmers i comenta que, de moment, no és massa consistent en predir conseqüències com major risc de mortalitat. Segons ella, podria tenir efecte en casos de depressió molt greu però no a episodis més curts que tinguin lloc puntualment a la vida.
Bonus: Depressió i estrès vinculats a l’envelliment prematur. .. curiós, doncs de tant en tant vaig trobant evidència sobre com el sobre-entrenament prolongat pot causar envelliment prematur degut a la incapacitat de regenerar-se del cos davant l’esforç. De fet, fa dies que pensava de escriure sobre un article que vaig trobar molt i molt interessant. Amb el d’avui em trec els dos de sobre i aprofito per crear un vincle important. Casualitat? No sé. Atletes, parem compte!
… i tant atletes com no atletes, una mentalitat positiva davant la vida ens la podria allargar, també. En tot cas, sempre ens la farà més agradable 😉
