Conceptes Generals en Salut Pública

Introducció

Comença el quart curs del grau en Nutrició Humana i Dietètica i tot repassant els primers apunts de les diferents assignatures d’enguany, m’ha semblat que potser valia la pena mirar de trobar una estona per portar alguns dels apunts de l’assignatura de Salut Pública al blog.

Val a dir que el blog sempre s’ha caracteritizat per tenir continguts una mica críptics i, a data d’avui, potser fins i tot crec que realment poc rellevants per a la majoria de la gent. Aquesta assignatura m’ha semblat que conté prou conceptes generals relativament senzills que podran resultar d’interès per a molts de vosaltres, que estudieu el grau o simplement voleu conèixer i estar una mica més implicats en el rol de la vostra salut, particularment en els camps d’interès del blog i que crec són els més directament influenciables per part nostra: la nutrició i l’activitat física.

Nota
Com ja sabeu, totes les entrades de la secció apunts del Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Ciencies de l’Activitat Física i l’Esport estan extretes del material proporcionat per la Universitat Isabel I de Castilla. Els corresponents crèdits, doncs, a la universitat i a l’equip redactor dels mateixos. La meva missió aquí només és traduir-los, divulgar els seus conceptes i aportar alguns enllaços extra com a material addicional d’interès per a qui vulgui aprofundir més.

 

Conceptes generals en salut pública

La història de la salut pública al llarg dels segles ha mostrat que els canvis socials, econòmics i polítics han influït en les modificacions que la pròpia salut en si ha sofert. Les definicions de salut pública han anat variant al llarg del temps, així com les estratègies per aconseguir un manteniment de la salut evitant la malaltia.

Les primeres estratègies amb relació a la salut es van basar més en quarantenes, però posteriorment, els avenços científics, sobretot en l’àmbit de la microbiologia, van suposar un dels primers canvis que van permetre laa lluita contra la malaltia i la mortalitat, a Espanya en concret i a nivell mundial. D’aquesta manera, van sorgir els primers estudis epidemiològics com a tal.

No obstant això, per aconseguir una salut pública de qualitat és evident que es requereix, entre altres factors, d’una bona nutrició. Tot i això, en l’actualitat, existeixen tot un seguit d’obstacles que no permeten arribar a una nutrició òptima i de caràcter universal.

Dins d’aquests obstacles destaquen les desigualtats nutricionals que encara existeixen a tot el món, les dificultats per obtenir finançament per a la investigació dins d’aquest àmbit i la necessitat de desplegar intervencions que siguin efectives per fer front a problemes nutricionals com el cas de l’obesitat. La solució a aquesta problemàtica no és fàcil i requereix d’un gran esforç col·lectiu.

Terminologia i conceptes

Concepte de salut i salut individual

El concepte de salut és complex de definir per si mateix i, de fet, es posa en el context d’un altre terme inherentment relacionat que és el de la malaltia. La línia que divideix la situació de salut de la de malaltia no és fàcil d’establir.

Depèn de dos punts de vista:

• El de la percepció subjectiva del propi individu
• El de la percepció que tenen els altres, generalment dels professionals sanitaris que s’han de basar en signes concrets.

Hi ha, per tant, moltes definicions de salut; però, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix en 1946 com:

«La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties»

Definició que no ha estat modificada des 1948. Durant aquest període aquest binomi salut-malaltia respon a un determinat estat del cos d’un individu en concret, i segons el seu entorn podria entrar o no en contacte amb agents que determinin una malaltia, és a dir, es parlaria d’una salut individual.

Salut pública

De la mateixa manera, hi ha moltes definicions de salut pública (veure la de la Viquipèdia), però la més acceptada sembla ser:

«l’art i la ciència de prevenir les malalties, promoure la salut i allargar la vida mitjançant els esforços organitzats de la societat».

Aquesta definició implica un esforç per part de la comunitat en general (no només des del punt de vista individual), i l’esforç aportat pel sistema sanitari. Per tant, no només s’ha de tenir en compte les activitats mèdiques sinó que diverses disciplines també s’ocupen de la salut i de la malaltia de la comunitat, incloent-hi la promoció i la protecció de la salut o prevenció de la malaltia, o la rehabilitació l’individu malalt.

Salut comunitària

A causa de l’evolució que ha sofert al llarg de la història, el concepte de salut ha avançat més, i en la planificació, administració, gestió i control de la salut es fa important la responsabilitat i la participació de la comunitat, de tal manera que sorgeix el que es coneix com salut comunitària, o el que és el mateix, les intervencions amb relació a la salut pública a nivell comunitari, planificades en base als problemes i necessitats específiques d’aquesta comunitat, de manera que es requereix de la participació de la mateixa.

No obstant això, la informació i educació sanitària són necessàries perquè els individus puguin contribuir activament a la protecció, promoció, restauració de la salut i avaluació de la seva efectivitat; és a dir, que puguin valorar les necessitats de la seva comunitat des del punt de vista de salut i poder així decidir sobre les accions prioritàries, avaluant finalment si les accions dutes a terme són satisfactòries.

Una de les principals tasques de la salut pública és desenvolupar estratègies per alleujar o reduir els problemes de salut de la població, el que requereix conèixer no només els patrons de salut sinó també com s’arriben a produir, quins són els mecanismes pels quals la salut i la malaltia es produeixen. És a dir, per entendre millor el concepte de salut és necessari conèixer els determinants o condicionants que defineixen l’absència o la presència de la salut.

Aquests determinants abasten factors:

• Ambientals
• Biològics
• Conductuals
• Històrics
• Socials
• Econòmics
• Laborals
• Culturals
• Polítics

Per tant, entendre tots aquests determinants implica tenir en compte el nivell individual de la persona (incloent un nivell cel·lular i molecular), passant per un grup concret d’individus, fins al nivell de la societat global, incloent la tasca i el funcionament de els diferents serveis sanitaris; d’aquesta manera es pot obtenir una resposta organitzada i especialitzada davant l’absència de salut.

Història

Els camps involucrats en la salut van ser proposats en primera instància per Hubert Laframboise el 1973; però va ser Marc Lalonde (1935-), ministre de Salut de Canadà, qui va descriure el 1974 el model sobre els determinants de la salut, que en l’actualitat encara segueix vigent sent el més difós i acceptat, en el que es coneix com «L’Informe Lalonde».

El model de Lalonde inclou l’estil i l’hàbit de vida, el medi ambient i social, la biologia humana i la pròpia organització dels serveis de salut (Figura 1).

Avui en dia, la societat té molt present que els hàbits diaris i els estils de vida condicionen la salut; com ara:

• Una alimentació inadequada
• El consum de tòxics o substàncies nocives
• La manca d’activitat física
• Dur a terme conductes de risc en la sexualitat
• El trànsit que avui hi ha a totes les parts del món

Entre d’altres, constitueixen uns dels principals determinants en el procés de salut i malaltia.

Dins d’aquest apartat, esmentar que els hàbits de vida, sobretot en societats més desenvolupades, han permès reduir espectacularment la mortalitat i la morbiditat produïdes per malalties transmissibles.

El medi que envolta a les persones i a la societat constitueix un segon punt dins el model de Lalonde. La millora de la salubritat amb relació a la contaminació de factors biològics (com els microorganismes), els factors físics (com les radiacions o el soroll ambiental), els factors químics (com els tòxics) i els factors socials (l’estrès o la falta de treball són alguns exemples) estan relacionats amb el manteniment o la restauració de la salut. De fet, són causa de nombroses malalties o patologies que afecten tant la morbiditat com a la mortalitat de la societat.

La biologia humana és un altre dels determinants descrits en aquest informe. Aquest determinant de salut es refereix a les pròpies característiques de l’espècie humana, i inclou l’herència genètica.

L’estudi de genètica i la manipulació genètica són conceptes que entren en joc dins d’aquest determinant; avui en dia no és possible la total manipulació del mateix, però la tecnologia actual ha fet grans avenços pel que fa a la prevenció de malalties hereditàries. No obstant això, tot i aquest aspecte positiu, apareixen problemes en el terreny bioètic, el dret de la modificació dels gens, el seu control i les possibles desigualtats socials que podrien aparèixer amb la manipulació genètica.

Finalment, els serveis de salut inclourien els centres de salut i els recursos humans implicats, les noves tecnologies i aparells com materials de la prevenció i la curació. Constitueixen el determinant de salut que possiblement avui influeixi menys en el manteniment de la salut, però malgrat això es tracta del determinant de salut que rep més recursos econòmics per tenir cura de la salut de la societat. Cal reconèixer que ha tingut una influència decisiva en els nivells de salut dels individus, però, un major esforç al nivell en què ens trobem no aconseguiria proporcionalment una gran millora.

Per tant, la càrrega genètica i les condicions mediambientals i socials en les quals una persona viu influiran en la seva salut. De fet, al llarg de la història determinades circumstàncies com la pobresa, el treball, la manca d’aliments, les condicions de l’habitatge o la falta d’higiene han constituït factors determinants pel que fa a l’estat de salut, malaltia i morbimortalitat dels individus en els diferents països del món. Per això, la millora de la salut a nivell mundial ha requerit i requereix d’estratègies que tinguin en compte tots aquests factors.

Antecedents històrics

El concepte de salut pública ha anat evolucionant al mateix temps que l’ha fet la societat, atenent al pensament mèdic-biològic i posteriorment al paradigma social i ecològic. És a dir, no només els aspectes científics des del punt de vista mèdic o biològic influeixen en el concepte de salut. La salut i la qualitat de vida vénen també determinades pels aspectes mediambientals, com són els ecosistemes que constitueixen l’entorn, la població humana en termes econòmics, d’organització social o nombre d’individus, així com les activitats que porten a terme, el consum d’aliments i altres recursos i la cultura.

Tot això influiria en les condicions de vida, en la seva qualitat i, finalment, en la salut de l’individu i de la comunitat. Per tant, la salut ha variat amb el temps, així com la idea que es té d’ella, la metodologia utilitzada per aconseguir aquesta salut i les pràctiques per prevenir i evitar la malaltia.

Aquest fet es pot observar al llarg de la història, de fet, ja en l’Edat Mitjana la preocupació per la salut pública era patent. A la Península i a la zona mediterrània, el Govern ja s’encarregava d’aconseguir unes condicions higièniques en els mercats d’alimentació, controlar l’eliminació de les deixalles de les activitats artesanals i d’avaluar que les medicines tinguessin una puresa adequada.

De fet, durant els segles XIV i XVI, es van crear juntes de sanitat encarregades de controlar l’entrada als ports; és a dir, segons l’ordenança del moment aquestes juntes tenien l’obligació de «ser la guarda de la pesta», de tal manera, que aquest grup de persones havia d’impedir el desembarcament de persones o materials si abans no eren examinats.

Durant el segle XVIII es va iniciar l’administració sanitària amb la instauració de mesures parcials per modificar la higiene urbana tal qual es coneixia fins al moment.

Finalment, la política sanitària amb una estructura estatal i ordenada va començar a partir de 1721. A partir d’aquest moment, va sorgir la preocupació per la higiene en diferents àmbits, es van establir mesures d’higiene del treball (com, per exemple, la rotació dels miners a les mines per reduir les hores d’estada a les mateixes), i van començar les vacunacions a Espanya (la primera va ser contra la verola al desembre de 1800, comptabilitzant en un any fins a 15.000 vacunacions). De fet, per a molts autors, el descobriment de la vacuna antivariolosa en 1796 per Jenner marca el veritable inici de la salut pública com a disciplina científica i pràctica política.

Situació a Espanya

No obstant això, la mortalitat a Espanya continuava sent elevada, fet que es va atribuir més a l’estructura política del moment i no a la «sanitat» exercida pels professionals mèdics de l’època, sense existir una estadística clara i fiable de les defuncions, ja que no procedien dels ajuntaments, sinó que es tractaven de recopilacions realitzades per l’església.

Finalment, és el 1871 quan es va posar en marxa un registre civil que descrivia les taxes de mortalitat a Espanya, comparativament molt elevades respecte a altres ciutats europees. Gràcies a l’increment de coneixement en microbiologia, de la història natural de la malaltia, la vacunació i l’inici de la medicina experimental es va aconseguir que s’anés instaurant l’estructura que avui coneixem com a salut pública.

De fet, Àngel Pulido i Fernández (1852-1934), metge i doctor, va focalitzar la problemàtica cap a les malalties infecto-contagioses, que va vincular directament a l’alta mortalitat d’Espanya, i que considerava erradicables, pel que va apuntar una sèrie de pautes higièniques que es mantindrien durant mig segle. Així, la higiene es va basar en el control de les malalties transmissibles i en la seva base microbiològica.

Louis Pasteur (1822-1895) havia provat l’eficàcia de la vacuna de la ràbia i des d’aquest moment es van començar a crear laboratoris de microbiologia amb capacitat de crear vacunes i sèrums, realitzar diversos tipus d’anàlisi i d’investigar.

El rol de la nutrició i la seva història

Un dels determinants de la salut és la alimentació incorrecta, que es veurà reflectida en la pèrdua d’anys de vida. De fet, els aliments s’han relacionat al llarg de la història amb les causes i els remeis de diverses malalties o patologies.

Actualment, els problemes de salut relacionats amb l’alimentació tenen dos vessants:

• La primera per un dèficit de nutrients o desnutrició
• La segona per un excés nutricional, que portaria a la obesitat o el sobrepès.

Als països desenvolupats, les malalties relacionades amb la dieta constitueixen dues terceres parts de la mortalitat dels mateixos. En aquestes societats predominen els problemes relacionats amb un excés d’aportació energètica, de greixos, colesterol i sal, als quals cal afegir els hàbits del consum d’alcohol, drogues, estrès i falta d’exercici.

De la mateixa manera, les principals causes de mort també es relacionen amb la dieta (càncer, problemes coronaris, arteroesclerosi, accidents cerebrovasculars o diabetis (Figura 2).

En contrast, els problemes que sorgeixen en el cas dels països subdesenvolupats es relacionen més amb problemes de manca nutricional i falta d’aigua potable i higiene. de fet, una malnutrició farà que un nen sigui més vulnerable a patir malalties, sobretot durant els primers tres anys de vida.

Més figures importants

Des del punt de vista de la nutrició, durant els segles XVIII i XIX els estudis de calorimetria i dels macronutrients (proteïnes, hidrats de carboni i lípids) centraven els temes de nutrició. No obstant això, cal destacar que Gaspar de Casal (1680-1759), epidemiòleg espanyol, va descriure en 1730 «el mal de la rosa», en observar malaltia en una població l’alimentació estava basada bàsicament en el blat de moro i sense gairebé consum de carn o llet.

Posteriorment, va jugar un paper important Joseph Goldberger (1874-1929), que va descobrir la relació entre la pel·lagra (el mal de la rosa) i la dieta, sent la mateixa una deficiència en la ingesta o en l’absorció de la vitamina B3; va arribar a aquesta conclusió en observar l’aparició de la malaltia segons les diferents dietes que rebien nens en orfenats i en presos que es van oferir voluntaris a seguir unes dietes determinades; aquells que ingerien una dieta pobra en carn i llet desenvolupaven la malaltia, mentre que qui les consumien no desenvolupaven la malaltia.

Aquests estudis es poden considerar com els primers estudis d’investigació epidemiològica descrits.

Segle XX

En els inicis del segle XX encara es descrivien patologies l’origen era desconegut, però alguns estudiosos ja indicaven que podrien ser degut a problemes relacionats amb la nutrició, com el cas de la pel·lagra ja comentat, l’escorbut, el raquitisme o el beriberi.

De fet, es creia que els problemes associats a la desnutrició ja eren coneguts i estaven controlats a mitjan segle XX, en aconseguir disminuir molt les taxes de mortalitat per malalties relacionades amb la nutrició. Van sorgir estudis relacionats amb els components o substàncies essencials per a la salut (exemple d’això són les vitamines i les deficiències vitamíniques), i arran d’aquests coneixements i avenços es van començar a descriure tot un seguit de síndromes sota diferents denominacions, ja que els quadres clínics que presentava la població infantil eren els mateixos, arribant a causar fins i tot la mort, i es devien a la deficiència de proteïnes en la dieta dels nens.

Es tractava de la desnutrició proteica, terme que va encunyar l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació, encara que coneguda com la síndrome de Kwashiorkor. No obstant això, no eren els únics problemes de desnutrició greus i apareixien casos de nens amb dèficit calòric, a causa d’un consum global d’aliments sota pel que fa al consum de calories es referia, el que es va denominar la malnutrició proteica, ja que la deficiència calòrica implicava també una deficiència en proteïnes.

Finalment, una última etapa en aquest sentit amb relació a la nutrició i a la salut pública es va centrar en la desnutrició crònica. La ingesta dels components necessaris per al creixement dels nens era insuficient a causa de la desnutrició constant que patien. Aquesta desnutrició es veia reflectida en una talla més baixa i en un desenvolupament físic alterat.

Cal tenir en compte que no només els nens han estat objecte de problemes de salut pública amb relació a la nutrició. Com s’ha comentat, la salut pública ha canviat i evolucionat al llarg de la història. Al llarg de la mateixa, les guerres (sobretot la I i II Guerra Mundial) van suposar un greu problema de salut, ja que la manca d’aliments i la fam extrema van incrementar la població que presentava pèrdues de fins al 50% del pes corporal.

Creació dels principals òrgans mundials

Experts en el camp es van reunir i van començar a desenvolupar estratègies per a pal·liar aquests efectes, creant-se entre d’altres l’avui famosa coneguda Organització de Nacions Unides, United Nations International Children ‘s Emergency Foundation (UNICEF).

A partir d’aquest punt, es va crear l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) el 1945 i la OMS el 1948, de tal manera que es van desenvolupar estratègies davant la problemàtica alimentària i nutricional i la prevenció de manera específica a aquests problemes (Figura 7). El nombre d’agències que s’han creat des de llavors són molt nombroses, fent-se necessària la coordinació entre totes elles gràcies al Subcomitè de Nutrició (SCN), creat en 1977.

Durant el segle XX s’acaben perfilant els sistemes organitzatius de la salut; a Espanya el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat és el responsable de la proposta i execució de la política del Govern en matèria de salut; és a dir, de la planificació i assistència sanitària i de consum, així com de l’exercici de les competències de l’Administració General de l’Estat per assegurar als ciutadans el dret a la protecció de la salut.

A tot això cal incloure la cohesió i inclusió social, de família, de protecció del menor i d’atenció a les persones dependents o amb discapacitat i d’igualtat, així com de lluita contra tota mena de discriminació i contra la violència de gènere.

Actualitat

Els segles XX i XXI han suposat una època de grans avenços científics i sanitaris que han ajudat al coneixement i el control de diverses malalties transmissibles i d’altres patologies; a més, aquest nou segle ha estat un segle de gran increment demogràfic a nivell mundial a causa de la disminució de la mortalitat ia un increment de la longevitat de la població.

No obstant això, tot i que determinades patologies han estat «controlades», les considerades agudes per tenir un component infecciós, altres sorgeixen com els principals problemes d’aquest últim nou segle, malalties o patologies que no presenten un component transmissible; entre elles es troben el càncer, les malalties cardiovasculars o les malalties respiratòries cròniques (relacionades en diversos estudis amb l’alimentació).

D’aquesta manera, el repte del nou segle implica el treball sobre aquest tipus de malalties cròniques no transmissibles, de tal manera que s’haurà de treballar no només en el tractament en si de la malaltia, sinó també en els factors de risc a patir; ja que com s’ha descrit, no només els factors biològics són els que influeixen en l’aparició de les mateixes, i caldrà tenir en compte els factors socials, el nivell econòmic i educacional, l’ocupació o els grups ètnics i de gènere (Figura 8).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Com ja s’ha indicat en el primer punt de l’entrada, la definició de salut procedeix del preàmbul de la constitució de la Organització Mundial de la Salut (OMS) , que va ser adoptada per la Conferència Sanitària Internacional, celebrada a Nova York del 19 de juny al 22 de juliol de 1946, signada el 22 juliol 1946 pels representants dels diferents Estats (Official Records of the World Health Organization, Núm 2, pàg. 100), i que va entrar en vigor el 7 de abril de 1948.

En el preàmbul es defineixen els principis bàsics que regeixen l’organització, incloent-hi la pròpia definició de salut:

• La salut és un estat de complet de benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties.
• El gaudir del grau màxim de salut que es pugui aconseguir és un dels drets fonamentals de tot ésser humà sense distinció de raça, religió, ideologia política o condició econòmica o social.
• La salut de tots els pobles és una condició fonamental per aconseguir la pau i la seguretat i depèn de la més àmplia cooperació de les persones i dels Estats.
• Els resultats assolits per cada Estat en el foment i protecció de la salut són valuosos per a tothom.
• La desigualtat dels diversos països pel que fa al foment de la salut i el control de les malalties, sobretot les transmissibles, constitueix un perill comú.
• El desenvolupament saludable del nen és d’importància fonamental; la capacitat de viure en harmonia en un món que canvia constantment és indispensable per a aquest desenvolupament.
• L’extensió a tots els pobles dels beneficis dels coneixements mèdics, psicològics i afins és essencial per assolir el més alt grau de salut.
• Una opinió pública ben informada i una cooperació activa per part del públic són d’importància cabdal per a la millora de la salut del poble.
• Els governs tenen la responsabilitat de garantir la salut dels seus pobles, la qual només pot ser complerta mitjançant l’adopció de mesures sanitàries i socials adequades.

Les funcions bàsiques que ha de desenvolupar l’OMS també estan definides i descrites, entre elles, directament relacionada amb la salut pública destaca:

«estudiar i donar a conèixer, amb la cooperació d’altres organismes especialitzats, quan fos necessari, tècniques administratives i socials que afectin la salut pública i l’assistència mèdica des dels punts de vista preventiu i curatiu, incloent serveis hospitalaris i l’assegurança social».

De forma general, la tasca de l’OMS afecta la vida de totes les persones d’aquest planeta en els seus aspectes més quotidians, des dels aliments que consumim fins a l’aigua que bevem, la seguretat dels medicaments que prenem i la prevenció i el control de les malalties que ens amenacen.

Entre les nombroses necessitats urgents a les quals la humanitat s’enfronta destaquen quatre que centren els principals esforços de l’organització:

• Ajudar a garantir la seguretat sanitària mundial, detectant les noves amenaces per a la salut i gestionant-amb rapidesa.
• Reduir el consum de tabac i promoure les dietes saludables i l’activitat física per reduir la prevalença de malalties cròniques com el càncer, els accidents cerebrovasculars, les cardiopaties o la diabetis.
• Elaborar programes de suport als països més necessitats davant de la lluita contra el VIH / SIDA, la tuberculosi i el paludisme, millorar la salut i la nutrició de nens i dones, i augmentar l’accés de les persones als medicaments essencials.
• Millorar l’atenció de salut i aconseguir un accés més equitatiu als serveis de la mateixa.

En relació amb la salut pública, l’OMS compleix els seus objectius mitjançant les següents funcions bàsiques:

• Oferir lideratge en temes crucials per a la salut i participar en aliances quan es requereixin actuacions conjuntes.
• Determinar les línies d’investigació i estimular la producció, difusió i aplicació de coneixements valuosos.
• Establir normes i promoure i seguir de prop la seva aplicació en la pràctica.
• Formular opcions de política que uneixin principis ètics i de fonament científic.
• Donar suport tècnic, catalitzar el canvi i crear capacitat institucional duradora.
• Seguir de prop la situació en matèria de salut i determinar les tendències sanitàries.

La salut en un context mundial en continua evolució

El concepte de salut és percebut cada vegada més com un aspecte essencial per a la seguretat humana i ocupa un lloc central en els debats sobre les prioritats que s’han d’abordar. Les dades de causes de mort en nens i en adults estan descrits i publicats per l’OMS, sent les primeres causes a nivell mundial les cardiopaties, infeccions de les vies aèries o els accidents cardiovasculars.

Les emergències sanitàries reals o potencials inciten l’atenció pública i són objecte de fortes debats. Situacions de violència social així com malalties vinculades amb la pobresa contribueixen considerablement a augmentar la morbiditat i mortalitat per malalties que es poden prevenir. Entre els problemes de major transcendència estan aquells relacionats amb la salubritat dels aliments i l’aigua, la seguretat financera i la protecció davant els efectes del canvi climàtic.

Tot i així, en els últims decennis l’esperança de vida ha augmentat considerablement a nivell mundial (Figura 9). Aquesta millora es deu al desenvolupament socioeconòmic, l’ampliació de l’abastament d’aigua salubre, dels serveis de sanejament i dels serveis nacionals de salut. No obstant això, de forma paral·lela també s’han incrementat les diferències en el terreny de la salut.

Avui dia, hi ha una gran desigualtat entre les tendències sanitàries a nivell mundial, amb retrocessos en algunes àrees associades a factors com malalties infeccioses, al deteriorament dels serveis de salut i de les condicions socioeconòmiques.

Als països desenvolupats l’equilibri entre les principals causes de les defuncions i malalties s’ha alterat de forma notable i aquest fet ja s’està notant també en molts països en desenvolupament. Les malalties cròniques no transmissibles, inclosos els trastorns mentals, suposen ja el 60% de la càrrega de morbiditat mundial i d’aquestes una quarta part es dóna entre persones de menys de 60 anys.

A més, determinats factors de risc són responsables de la major part de la morbiditat i mortalitat per malalties no transmissibles i cròniques; destacant el consum de tabac, l’alimentació poc saludable, el sedentarisme i l’abús de l’alcohol. Un altre aspecte a tenir en compte són les defuncions per accidents de trànsit (superen el milió anual), i que a més, hi ha el fet que aproximadament el 70% de les persones que moren a la carretera tenen menys de 45 anys.

Segons l’OMS, els principals aspectes deficitaris en matèria de salut pública són:

• Dèficit de justícia social
• Dèficit de responsabilitat
• Dèficit d’aplicació
• Dèficit de coneixements
• Desafiaments associats a la nutrició

Pel que fa a aquest últim punt, la dieta i la nutrició són considerades com a molt importants per promoure i mantenir la bona salut al llarg de tota la vida. Està ben establerta la seva funció com a factors determinants de malalties no transmissibles cròniques, i això els converteix en components fonamentals de les activitats de prevenció.

Obesitat i sobrepès i desnutrició

Com s’ha comentat amb anterioritat, el planeta s’enfronta a dos reptes totalment contraposats: la desnutrició i a l’alimentació excessiva. La malnutrició, en qualssevol de les seves formes, presenta riscos considerables per a la salut humana i també es caracteritza per la manca de diversos nutrients essencials en la dieta (ferro, àcid fòlic, vitamina A, iode). La fam i una nutrició inapropiada contribueixen a la mort prematura de les mares, lactants i nens petits, i al desenvolupament físic i cerebral deficient en els joves. De fet, la desnutrició contribueix a prop d’un terç de totes les morts infantils, i afecta més a les persones pobres i les més vulnerables.

D’altra banda, les creixents taxes de sobrepès i obesitat en tot el món estan associades a un augment en les malalties cròniques com el càncer, les malalties cardiovasculars i la diabetis, totes elles afeccions que posen en perill la vida i són molt difícils de tractar en llocs amb limitats recursos i amb uns sistemes de salut que ja estan sobrecarregats. Així, l’OMS cita una sèrie de dades en relació amb els desafiaments associats a la nutrició:

Desnutrició:

• A tot el món hi ha prop de 115 milions de nens amb insuficiència ponderal.
• La desnutrició contribueix a prop d’un terç de la mortalitat infantil.
• El retard del creixement (com a indicador de desnutrició crònica) dificulta el desenvolupament de 171 milions de nens menors de cinc anys.
• Tretze milions de nens han nascut amb baix pes, en néixer o bé prematurament a causa de la desnutrició materna o degut a d’altres factors.
• La manca de vitamines i minerals essencials en la dieta afecta la immunitat i al desenvolupament saludable. Més d’una tercera part dels nens en edat preescolar del món presenta deficiència de vitamina A.
• La desnutrició materna, un fenomen comú en molts països en desenvolupament, porta al desenvolupament fetal deficient ia un major risc de complicacions de l’embaràs.
• En conjunt, la desnutrició materna i la desnutrició del nen suposen més del 10% de la càrrega de morbiditat mundial.

Obesitat i sobrepès:

• Al món hi ha uns 1,5 milers de milions de persones amb sobrepès, de les quals 500 milions són obeses.
• El sobrepès afecta 43 milions de nens al món.
• Les taxes de sobrepès matern creixents estan repercutint en un major risc de complicacions de l’embaràs i en un major pes en néixer i obesitat en els nens.
• A nivell mundial, cada any moren almenys 2,6 milions de persones a conseqüència de l’obesitat o sobrepès.

La resposta de l’OMS als reptes en nutrició

Hi ha mesures en matèria de nutrició per millorar la salut, i l’OMS està treballant amb els Estats membres i associats per ampliar-les, en particular per a les persones més vulnerables i començant des dels primers estadis del desenvolupament.

Les estratègies inclouen formular i elaborar polítiques apropiades en matèria d’aliments i nutrició; vigilar les tendències mundials en nutrició per a l’adopció de decisions; proporcionar assessorament científic per executar les mesures d’intervenció; i dirigir la col·laboració mundial per millorar la salut nutricional.

Els principals objectius en temes de nutrició són:

Política i assessorament científic en matèria de nutrició:

• Ajudar a les regions i països a abordar els problemes de nutrició a través de polítiques i mesures basades en dades científiques.
• Desenvolupar bases de dades i instruments d’adopció de decisions de fàcil ús.
• Proporcionar assessorament científic sobre dieta i salut.

Avaluació i vigilància del creixement:

• Establir patrons de creixement infantil i desenvolupar instruments de mesurament.
• Reunir i intercanviar informació sobre l’estat nutricional.

Micronutrients:

• Vigilar l’estat vitamínic i mineral de la població arreu del món.
• Ajudar els Estats membres i els seus associats a formular i aplicar estratègies eficaces per aconseguir un equilibri vitamínic i mineral en la dieta.
• Promoure la importància de les vitamines i els minerals per a la salut i la nutrició.

La nutrició al llarg de la vida:

• Millorar la nutrició de la mare, el lactant i el nen petit.
• Ajudar els països a prevenir i abordar la malnutrició per mitjà d’orientacions basades en dades científiques.
• Donar suport a les mesures relacionades amb la nutrició en les emergències.
• Fomentar una nutrició adequada entre les persones afectades per infeccions com la sida i la tuberculosi.

Fites globals en la millora de la nutrició materna, lactant i infantil (objectius per al 2025):

Problemes de restricció	Reduir en un 40% el nombre de nens menors de 5 anys que pateixen retard en el creixement (talla baixa).
Anèmia	Reduir en un 50% el nombre de dones embarassades i en edat reproductiva amb anèmia.
Baix pes del nounat	Reduir en un 30% el baix pes dels nounats (<2,5 kg).
Sobrepès	No augmentar el sobrepès infantil.
Lactància materna	Augmentar en un 50% la lactància materna exclusiva en els menors de 6 mesos d’edat.
Emaciació	Reduir i mantenir per sota del 5% la emaciació (aprimament patològic) en nens.

 

En resum

 

Mapa conceptual

 

Bibliografia

Algun dels llibres de la bibliografia dels apunts, com de costum, per si vols aprofundir més. Recorda que en adquirir un llibre (o el que sigui!) a Amazon a través del meu enllaç contribueixes al manteniment del blog 🙂

 

Termes relacionats:

• Nutrició
• Dietètica
• Salut
• Organització Mundial de la Salut
• Dieta
• Exercici físic
• Despesa energètica de l'activitat física