Aquí teniu la continuació del post de l’altre dia sobre introducció a la anatomia. El d’avui continua fent una petita introducció a la osteologia, la part de l’anatomia que estudia els ossos. Només és una introducció, ja que tot això – segons el temari – s’estudia amb més profunditat en els temes que vindran més endavant al curs.

De moment per a tenir una petita idea ja està bé 🙂

Que és la osteologia?

La osteologia és la part de l’anatomia que tracta l’estudi dels ossos. Ve del grec osteon (os) i logia (estudi). Els ossos es caracteritzen per la seva duresa degut al alt component en minerals que contenen (al voltant dels dos terços) i a la vegada certa elasticitat, gràcies als components orgànics (el terç restant). Aquestes dues qualitats són el que donen la solidesa als ossos.

Les superfícies òssies no són del tot llises, tret de les zones que estan cobertes per cartílag articular, sinó que estan cobertes per unes marques òssies que serveixen tant per la inserció de tendons, lligaments i fàscies com per a que hi discorrin vasos sanguinis, nervis i tendons.

Aquestes marques òssies s’accentuen durant la pubertat i podem distingir els següents tipus:

Elevacions òssies

• Apòfisis – Son parts que sobresurten de l’ós amb l’objectiu de permetre la inserció dels músculs o bé per a estructurar una articulació. La seva mida i forma varien segons la funció.
• Tuberositats – Quan la elevació té una mida força gran respecte a la estructura òssia.
• Espines – Són apòfisis amb forma en punta.
• Crestes – Quan la protuberància recorre longitudinalment l’estructura òssia.

A la vèrtebra es veu un clar exemple d’apòfisi espinosa

Depressions òssies

• Canals – Son solcs sobre els quals discorren estructures sanguínies, musculars o nervioses.
• Forats – Normalment serveixen per a conduir un canal.
• Cavitats articulars – Configuren l’estructura d’una articulació.

Formant part també de la coberta perifèrica de l’ós trobem el periosti, que és l’encarregat del creixement ossi, sobretot en espessor. A més, és la única part sensitiva i amb innervacions de l’os, per tant presenta sensibilitat al dolor. Hi ha parts òssies sense periosti, com les zones articulars i les insercions amb els músculs, lligaments i tendons.

L’esquelet humà i les seves funcions

L’os, format per teixit conjuntiu rígid, és l’òrgan que configura la major part de l’esquelet humà. El sistema esquelètic d’un adult està format per 208 ossos, encara que també existeixen altres ossos anomenats supranumeraris i sesamoides.

L’esquelet com a estructura, i els ossos com a unitat, compleixen les següents funcions:

• Estructural – Configuren l’estructura i suport del cos.
• Locomotriu – Són la base mecànica del moviment gràcies a la interacció dels ossos amb els músculs, permetent així el moviment de les articulacions.
• Protectora – Els ossos protegeixen diverses estructures vitals de l’organisme creant parets rígides que protegeixen òrgans vitals, com per exemple el crani al cervell o les costelles als pulmons i el cor.
• Hematopoètica – En la medul·la òssia vermella es formen els glòbuls vermells, blancs, limfòcits i plaquetes, concretament en els ossos llargs plans (estèrnum, costelles i vèrtebres), del crani i en els extrems dels ossos llargs al teixit esponjós (com el fèmur i l’húmer). En els nounats inicialment tota la medul·la és vermella mentre que a mesura que envellim cada vegada hi ha més conversió a medul·la groga, acabant quedant més o menys el 50% de vermella i especialment en els ossos curts. (Merci Carme per les correccions!! mes info aquí).
• Reservaria – El sistema ossi és un magatzem de minerals a l’organisme, concretament de calci, fòsfor i magnesi.

Classificació dels ossos

En funció de la seva forma podem classificar els ossos en els següents grups:

• Llargs – En aquest tipus d’ossos hi predomina la longitud sobre l’amplada i l’espessor, no són totalment rectes i estan destinats a transmetre pressions (per exemple el fèmur). Es divideixen en tres parts: dues d’elles són els extrems o epífisis (distal i proximal) i una part mitjana o cos, denominada diàfisis. El creixement de l’os té lloc per la zona cartilaginosa d’unió entre la epífisis i la diàfisis i s’anomena metàfisis.
• Curts – No hi predomina cap eix i solen ser de forma irregular i amb múltiples cares. Tenen la capacitat de suportar grans pressions i articular-se amb molts ossos perifèrics (per exemple l’astràgal).
• Plans (o amples) – Tenen un grossor petit en comparació amb la seva alçada. Les seves cares són molt llistes en contraposició amb els bordes, que serveix per a articular-se a altres estructures. La seva principal funció és la de protegir (per exemple el carni o la pelvis).
• Irregulars – Són estructures òssies sense cap forma regular, que no poden ser ubicades en cap de les classificacions anteriors, com per exemple les vèrtebres o la mandíbula.

Els diferents tipus d’ossos reunits

Estructura dels ossos

Tal i com ja s’ha comentat abans, la membrana que recobreix l’os s’anomena periosti. A part d’això, l’os adult posseeix dues estructures ben diferenciades:

• Teixit compacte (o cortical) – És la part externa de l’os, d’aspecte laminar i dissenyat per a la transmissió de pressions.
• Teixit esponjós –  Està present en la epífisis dels ossos llargs i dels plans. Configuren una estructura de làmines òssies disposades irregularment, deixant petites cavitats denominades espais intraintertrabeculars. Aquests espais solen estar ocupats per la medul·la òssia (vermella).

A nivell cel·lular, hi trobem dos grups de cèl·lules òssies:

• Osteòcits – o cèl·lules òssies madures que configuren la matriu òssia.
• Medul·la òssia – Teixit ossi que es troba en l’interior dels ossos. Existeixen diferents tipus, destacant la medul·la òssia vermella (responsable de la formació sanguínia) i la groga (de caràcter gras).

Estructura dels ossos, en la imatge es veuen clarament diferenciats periosti, teixit compacte i esponjós.

Per acabar, igual que en el post anterior, deixo un vídeo didàctic que resumeix alguns d’aquests conceptes i n’introdueix d’altres.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=tV-rva1BHTk&w=640&h=360]

I fins aquí per avui. Pròxima entrega, la artrologia, o part de la anatomia que estudia les articulacions.

Actualització 23 d’octubre: La Carme, companya de classe de la uni online, m’ha comentat molt amablement un parell d’errates dels apunts que se m’havien colat a la descripció i que els companys han detectat i comentat al fòrum de l’assignatura. He marcat en vermell les errates i substituït pel que toca. Moltes gràcies Carme! ^^