Ronda d’estudis científics – Vol.6 – Enfoc en la comunicació entre nivells d’organització biològics

Aquest estudi ha rulat bastant els últims dies. Un grup de recerca prova els efectes de la cafeina en un grup de 35 ciclistes en una prova de 40Km i troben que una determinada variació genètica afecta el metabolisme de la cafeína de manera que aquells qui el tenen obtenen molt menys avantatge ergogènic del seu us a diferencia del grup que no. I com saber si vosaltres el teniu? És possible amb un test de 23andme.

Aquesta publicació és una mica infumable d’entendre però la poso perquè parla sobre una idea molt interessant que cada dia considero més: teories de la informació per a explicar la biologia. Vincula amb la idea que estic investigant actualment de que la física a nivell infinistesimal és el que dirigeix la bioquímica i per tant en última instancia la responsable de tot. Intueixo que el futur del blog intentarà expandir aquesta area.

La oxitocina és considerada la “hormona del vincle”. Aquest estudi explora com el riure dels infants afecta regions del cervell dels subjectes d’estudi, especialment a nivell de l’amígdala, i verifica que davant aquest estímul (en vers a “sons placebo”) els nivells d’oxitocina incrementen, la qual cosa indica que aquesta experiència és recomfortant tant per al nadó com per a la mare i que segurament és un mecanisme evolutiu ideat per a que la mare sigui receptiva a les necessitats del nadó.

Bastant vinculat amb el primer, aquesta publicació intenta explicar com les lleis de la termodinàmica dirigeixen els canvis que nosaltres observem a més alt nivell, planteja un marc basat en la transferència d’energia entre sistemes que es pugui utilitzar per a explicar tots els fenòmens que observem a més alt nivell, per exemple des d’un punt de vista biològic. La idea és que el fet que les coses tinguin lloc té a veure amb que el sistema evoluciona constantment per satisfer la 2a llei de la termodinàmica en que la entropia del sistema només pot incrementar i cercar l’equilibri en tot moment.

Això només és un abstracte d’un estudi tret d’una notícia que he llegit recentment a un blog que segueixo molt d’aprop últimament: The Mind Unleashed. Investigadors han trobat certa funcionalitat present en un alt nivell dels codons que conformen l’ADN i explica que no estan sols, sinó que tenen una part vinculada, que formaria “duons“, i que controla no solament com finalment s’expressaran les proteïnes codificades pels nostres gens, sino molt més, com per exemple com s’ha de comportar la cèl·lula davant certs esdeveniments o com certs teixits com la pell, cabell, etc es formen de manera diferent a partir de cèl·lules que parteixen del mateix codi genètic. Això sembla que no és del tot nou, però aclara algunes coses com que la majoria de l’ADN brossa no és tal cosa com “brossa”, i posa en entredit altre cop el “dogma central de la biologia“.

Científics alemans que cerquen mecanismes per a comprendre millor com la microbiota pot estar vinculada amb el desenvolupament de la diabetis de tipus I troben que nedons que tenen poblacions de microbis a l’intesti força similars poden presentar mecanismes de comunicació bastant diferents que canvien el destí de l’hoste. Fer l’amor o la guerra entre les diferents espècies de microbis té efectes que ressonen a nivell superior en nosaltres com a persones?

Un altre abstract, aquest estudi explica el concepte de “percepció de quorum”, segons recerca recent els bacteris es comuniquen a través de senyals químiques anomenades auto-inductores, i que això permet cert comportament de “comunitat” que altera la nostra expressió genètica. Això vincula fortament amb una idea que vaig deixar caure en la última ronda de recerca 5 de que, en algun sentit, la microbiota ens controla en el sentit literal de la paraula. Vinculat amb la resta de papers presentats avui, sembla plausible pensar que aquest comportament al seu nivell pugui escalar diversos nivells de complexitat de la matèria fins a nosaltres.

En aquest estudi es revisa la meditació i els seus efectes en l’estructura cerebral. Segur que hem sentit a dir alguna vegada com la meditació pot ajudar-nos a controlar l’estrès, reflexionar sobre els passos que hem de donar a la vida i moltes coses més. Bé, sembla que realment que la gent que medita bastant té certs canvis en la seva estructura cerebral segons aquest estudi. Ara va la idea boja: considerant els estudis anteriors, igual que patim les conseqüències de l’alteració de la població del microbioma… podriem també exercir nosaltres efectes sobre la població? més enlla de la ingesta nutricional? Quan com a sers humans parlem de “la crida del planeta” com a una mena de senyal que percebem sobre lo malament que estem fent respecte al món on vivim (contaminació, deforestació, etc…) podria ser això un efecte similar a un nivell molt més baix de la complexitat de la matèria?

En aquest article de ScienceDaily ens expliquen sobre la última recerca en la que sembla que s’ha vist que la capacitat prebiòtica del cacau per a fer proliferar una de les rames de bacteris més beneficiosa per a nosaltres, els Bifidobacterium, seria un dels possibles mecanismes pels quals sembla que s’ha trobat tants efectes beneficiosos a la salut associats amb el seu consum. Vinculat amb els estudis anteriors: Podriem pensar en el cacau com en les ONGs de l’intestí on es poden reunir grans nivells d’activistes que lluiten per a la salvació del seu planeta? Sona boig? Penseu que un bacteri imagina des d’allà baix que estem llegint sobre ells en un univers com el que som capaços d’observar nosaltres?