Anatomia i fisiologia humana – El sistema nerviós central (II)

Cervell

El telencèfal, o cervell pròpiament dit, es recolza sobre el diencèfal i el tronc encefàlic i forma la major part de l’encèfal. Es diu que el cervell és el “seient de la intel·ligència” ja que ens ofereix la capacitat de llegir, escriure i de parlar.

També ens faculta per a realitzar càlculs, recordar el passat, planejar el futur, composar música o per a imaginar allò que no ha ocorregut encara.

El cervell està format per dues meitats, dreta i esquerra, que es denominen hemisferis cerebrals. Ambdós es troben separats per la falç del cervell, sent la seva capa externa la substància gris i la regió interna la substància blanca, amb nuclis grisos al seu interior.

La capa de substància gris és l’escorça cerebral, que conté mils de milions de neurones i mesura de 2 a 4 mm de gruix.

La superfície del còrtex cerebral està plena de plegaments que reben el nom de girs o circumvolucions. Les depressions més profundes entre les circumvolucions es denominen cissures i les menys profundes, surcs. La més prominent és la cissura longitudinal o interhemisfèrica, la qual separa el cervell en dos hemisferis cerebrals.

Ambdós hemisferis es troben separats entre ells pel cos callós, que és una banda amplia de substància blanca els axons dels quals s’estenen entre els dos hemisferis cerebrals.

A la vegada, cada hemisferi cerebral es divideix en 4 lòbuls, els quals es denominen en funció dels ossos que els cobreixen:

El lòbul frontal es troba separat del parietal pel surc central o cissura de Rolando. Immediatament per davant del surc central es troba la circumval·lació prerrolàndica o precentral, que conté l’àrea motora primària del còrtex cerebral. Immediatament per darrera del surc central es troba la circumval·lació postcentral o parietal ascendent, que conté l’àrea somatosensitiva primària de l’escorça cerebral.

El lòbul frontal es troba separat del temporal per la cissura de Silvio o surc cerebral lateral, mentre que el lòbul parietal es troba separat del occipital per la cissura parietooccipital. En la cara interna del lòbul occipital trobem la cissura calcarina.

Finalment trobem una cinquena part del cervell, anomenada ínsula (illa de Reil) que no es pot veure en la superfície del encèfal ja que està situada per dins de la cissura de Silvio, en la profunditat dels lòbul parietal, frontal i temporal.

Substància blanca

La substància blanca està formada per axons mielínics i amielínics (tranquils, més endavant porto el tema sobre les neurones) organitzats en fascicles, els quals transmeten impuls entre circumvolucions d’un mateix hemisferi (a través del cos callós que acabem de veure) i entre el cervell i altres parts de l’encèfal cap a la medul·la espinal, o viceversa.

Ganglis o nuclis basals

Són tres parells de nuclis de substància gris que es troben en la profunditat de cada hemisferi cerebral; els dos membres de cada parell se situen en els hemisferis oposats.

Dos dels nuclis basals es troben l’un al costat de l’altre, laterals al tàlem, són el globus pàl·lid (el més proper al tàlem) i el putamen (més a prop del còrtex cerebral). Junts formen el nucli lenticular. El tercer nucli és el nucli caudat. El nucli lenticular junt amb el caudat formen el cos estriat.

Els ganglis basals reben i envien impuls al còrtex cerebral, tàlem e hipotàlem. A més, moltes fibres nervioses es connecten amb ells. Els nuclis caudat i putamen regulen els moviments automàtics dels músculs, com el vaivé dels braços al caminar o el somriure en resposta a una broma. El globus pàl·lid participa en la regulació del to muscular necessari per a moviments específics.

Sistema límbic

El sistema límbic es composa d’un anell d’estructures que envolta la part superior del tronc encefàlic i el cos callós, al marge intern del cervell i el pis del diencèfal.

També es coneix com cervell emocional, ja que desenvolupa un paper fonamental en emocions com la olor, el plaer, l’afecte, la ira o la docilitat. També està relacionat amb la olfacció i la memòria.

Els principals components del sistema límbic són:

  • El lòbul límbic, que inclou:
  • La circumvolució dentada
  • La amígdala
  • Els nuclis septals
  • Els tubercles mamil·lars de l’hipotàlem
  • El nucli anterior i el medial del tàlem
  • Els bulbs olfactoris
  • El fòrnix, la estria terminal, medul·lar, el fascicle telencefàlic medial i el tracte mamilotalàmic

Aquí va un altre vídeo per a ajuntar i aclarir els conceptes vists fins ara:

Per acabar, continua a la següent pàgina amb la organització funcional del còrtex cerebral

Pàgines: 1 2 3 4
Translate »