El nostre interès inicial en el paper de la leucina en la recuperació post-exercici va començar amb l’observació, en els atletes joves, que la concentració de leucina plasmàtica disminueix dràsticament al final de l’exercici de resistència exhaustiva. Podem modelar aquest canvi dels nivells de leucina en plasma utilitzant ratolins practicant carrera en una cinta ergomètrica.
Després d’unes dues hores d’execució exhaustiva, els ratolins van experimentar una disminució del 25% en la taxa de síntesi de proteïnes musculars, en comparació amb els controls en dejú, que no varen rebre cap exercici. A aquests animals se’ls va proporcionar una sèrie de begudes de recuperació per avaluar l’impacte dels hidrats de carboni i proteïna en la síntesi de proteïna muscular. Una beguda amb electròlits que conté glucosa i sacarosa augmenta la glucèmia i les concentracions d’insulina, així com el contingut de glicogen muscular, però no va produir la recuperació de la síntesi de proteïnes musculars.
No obstant això, un àpat complet que conté proporcions adequades de proteïna (o solament leucina) va produir una recuperació completa de la síntesi de proteïnes del múscul dins de la primera hora després de l’exercici exhaustiu. Ara, està clar que la leucina estimula la síntesi de proteïna muscular a través de la ruta de l’mTOR, que activa factors d’iniciació com eIF4E i rpS6.
Curiosament, els nivells plasmàtics de leucina no disminueixen després de l’exercici de resistència. De la mateixa manera, les taxes de la síntesi de proteïnes musculars no disminueixen després de l’exercici de resistència en comparació amb els controls que no varen realitzar cap tipus d’exercici. No obstant això, el balanç proteic net continua sent negatiu després dels exercicis de resistència quan la descomposició de proteïna muscular és més gran que la síntesi, i continua sent negatiu fins que s’ingereix de nou proteïna -o leucina- a través de la dieta.
— “Leucine Regulates Translation Initiation of Protein Synthesis in Skeletal Muscle after Exercise. (2006). Layne E. Norton i Donald K. Layman” Font original
