Fisiopatologia – Introducció: Salut i malaltia, etiologia i patogènia

Fa una setmana ja que ha començat el segon curs del Doble Grau en Nutricio Humana i Dietètica i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la UI1, universitat online on -com la majoria ja sabreu- estic matriculat des de l’any passat.

Encara m’han quedat apunts pendents per passar del curs anterior. Particularment, m’agradaria portar els de Biologia i la segona part de Bioquímica, ja que els considero peces fonamentals per comprendre algunes de les línies futures del blog. Malauradament el temps lliure no dóna per a tant així que de moment, em sortirà més a compte re-aprofitar les hores d’estudi del curs actual per a portar nous continguts al blog.

Aquests darrers dies ja he anat posant al dia la nova secció ‘Glossari‘ del blog amb algunes definicions vistes a l’assignatura de Nutrició que, de fet, fins ara es presenta com a molt bàsica i no diu gran cosa que no haguéssim vist ja a Bioquímica i Química Alimentària. Donat que nutrició està plena de definicions, el glossari és una gran manera d’anar integrant els seus continguts al blog.

L’assignatura de Fisiopatologia, pel que estic veient, es presenta com a més interessant per a donar continuïtat a les entrades del blog sobre els apunts de la carrera. La UD1 (Unitat Didàctica 1) toca diversos temes que farien l’entrada una mica llarga i poc coherent. Per a no barrejar masses conceptes, per avui us deixo la introducció i les definicions més bàsiques sobre salut i malaltia, etiologia i patogènia.

Introducció

La fisiopatologia és la part de la medicina que s’encarrega de l’estudi dels processos patològics, és a dir de la disfunció fisiològica que produeix la malaltia.

El concepte de malaltia ha anat variant al llarg de la història. En l’època primitiva la malaltia es relacionava amb creences màgiques i la intervenció de causes sobrenaturals. 500 anys abans de JC la malaltia es considera un desordre entre la ‘physis‘ o naturalesa de l’home que la pateix, predominant una qualitat fisiològica sobre la seva contrària (el calent sobre el fred o el fred sobre el calent).

Els metges hipocràtics consideren que la malaltia és el desequilibri o bé de la physis o dels humors (principis immediats de la matèria vivent).

Al segle II de la nostra era el metge grec Galè, defineix la malaltia com:

…una alteració passiva de l’activitat vital, produïda immediatament per un desordre de la naturalesa individual per causa externa o primitiva (etiologia), causant al cos una modificació anatomopatològica anormal , més o menys localitzada.

A la segona meitat del segle XVIII el metge anglès Sydenham, és el primer a parlar de la malaltia com produïda per espècies morboses, deia que:

la malaltia no és altra cosa que un esforç de la natura per exterminar la matèria morbífica, procurant amb tots els seus mitjans la salut del malalt.

Als segles XIX i XX, metges com Morgagni, Bichat o Virchow, donen una visió anatomoclínica de la malaltia; Müller i Claude Bernard donen una orientació fisiopatològica i Pasteur i Kock l’orientació etiopatológica.

La medicina actual sorgeix de la integració dels pensaments i mètodes de totes les escoles anteriorment esmentades i dels actuals avenços:

  • Les tècniques clàssiques d’auscultació i palpació
  • Les tècniques que han anat sorgint al llarg dels anys co:

Actualment no només es tracta la malaltia sinó a la persona malalta, ja que cada pacient té unes característiques personals, que requereixen unes cures individualitzades.

 Conceptes generals

És important fer una introducció conceptual per poder entendre la terminologia utilitzada en fisiopatologia.

  • Símptoma
    És la manifestació per part del pacient d’una alteració orgànica.
    El pacient ens explica el que sent, per tant, són subjectius. Exemples: dolor, nàusees, pruïja, vertigen …
  • Signe o senyal clínic
    Reconeixement o provocació per part del professional d’una alteració que presenta el pacient realitzat per mitjà de l’auscultació, percussió, palpació o qualsevol registre instrumental.
    El signe és objectiu, l’observem o el mesurem. Exemples: edemes mal·leolars, auscultació d’un buf cardíac, icterícia …Hi ha vegades que el pacient nota el símptoma i el professional observa el signe, com per exemple en una dificultat respiratòria. El pacient nota la dispnea, que al seu torn és observable.
  • Síndrome
    Podem definir com el conjunt de símptomes i signes comuns a diverses malalties, que coexisteixen i defineixen un quadre fisiopatològic clínic determinat.
    Poden tenir diferents causes i no sempre defineixen una sola malaltia. Podem anomenar la síndrome febril, la síndrome hipertiroide o la síndrome meníngia.
  • Semiologia
    Estudia els símptomes i signes de la malaltia, així com els mitjans diagnòstics.
  • Clínica
    Estudia les conseqüències de la malaltia en l’organisme, els diagnòstics i els tractaments.

Concepte de salut i malaltia

Segons el diccionari (22è Edició) de la Reial Acadèmia Espanyola, Salut, és l’estat en què l’ésser orgànic exerceix normalment totes les seves funcions i Malaltia la defineix com l’alteració més o menys greu de la salut.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948 defineix la salut, com:

…un estat de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de molèsties o malalties

i la definició de malaltia és la de…

… Alteració o desviació del estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes en general conegudes, manifestada per símptomes i signes característics, i l’evolució és més o menys previsible

Tot i que va ser oficialitzada fa uns 60 anys, aquesta definició és rellevant per la seva institucionalitat, ja que és la que serveix de base per al compliment de les competències de l’OMS, que és el màxim organisme governamental mundialment reconeguda en matèria de salut.

Milton Terris (1975) defineix salut com segueix:

Salut és un estat de benestar físic, mental i social i la capacitat per funcionar i no merament l’absència de malaltia o incapacitat

M. Lalonde, el 1974 sent Ministre de Sanitat de Canadà, va elaborar un informe amb els determinants de salut, va establir que la salut d’una comunitat ve determinada per la interacció de quatre variables:

  1. La biologia humana (genètica, envelliment)
  2. El medi ambient (contaminació física, química, biològica i psicosocial i sociocultural)
  3. L’estil de vida (conductes de salut)
  4. El sistema d’assistència sanitària

Prenent com a referència la definició de salut marcada per la Lalonde, en el punt 1 la biologia humana és on menys actuació es pot tenir en el moment actual, però en els altres tres punts podem actuar de manera activa per millorar l’estat de salut de la població en general.

L’evolució de la malaltia serà aguda si aquesta comença de forma ràpida i és de curta durada en el temps. Malaltia crònica seu començament pot ser de forma aguda, però la seva evolució i curació és lenta.

La malaltia requereix un diagnòstic per mitjà de l’avaluació dels signes i símptomes, de l’exploració física i les proves complementàries necessàries per a establir-lo. Totes les malalties tenen un pronòstic en funció de la durada prevista, lleu, menys greu i greu, molt greu i mortal, deixant el pronòstic reservat per a aquelles que no es pot avaluar la seva evolució.

Per a la curació de la malaltia s’establirà un tractament, bé mèdic o quirúrgic o combinat, fins a la resolució de la malaltia.

Etiologia i patogènia

L’etiologia és la causa que determina l’aparició de la malaltia, són aquells agents o factors externs que causen una patologia. La patogènia és la part de la medicina que estudia els mecanismes que produeixen la malaltia.

Els tipus de factors i agents etiopatogènics que podem trobar són:

En la següent entrada…

Fins aquí arriba la introducció bàsica a l’assignatura. En la següent entrada continuarem amb el següent punt de la unitat 1, un tema molt interessant: necrosi i apoptosi cel·lular.

Translate »